Això no és Suècia (o sí!)
A Suècia li va passar una cosa incòmoda: durant anys va viure del prestigi d’un sistema educatiu que ja no obtenia els mateixos resultats. PISA 2012 ho va fer difícil d’ignorar: 478 punts en matemàtiques, 483 en lectura i 485 en ciències. Sis anys després eren 502, 506 i 499. La mitjana explica només una part de la història. En matemàtiques, entre el 2012 i el 2018, el percentatge d’alumnes per sota del nivell bàsic va baixar 8,3 punts percentuals i el dels que assolien els nivells més alts en va créixer 4,6. TIMSS apuntava en la mateixa direcció: els alumnes suecs de 8è van passar de 484 punts el 2011 a 501 el 2015. Convertir això en un altre miracle nòrdic seria fals. No hi ha cap reforma a la qual puguem atribuir aquells punts, i algunes decisions importants havien començat abans del 2012. El que sí que hi trobem és un país que va assumir que la tendència no era inevitable i va començar a tocar peces concretes del sistema. El 2011 va entrar en vigor el Lgr11. El currículum va precisar els centralt innehåll, els continguts centrals, i els kunskapskrav, els requisits de coneixement. Els mètodes continuaven en mans dels docents, però quedava més clar què s’esperava que aprenguessin els alumnes. Des del 2016, a més, és obligatori utilitzar a primer curs materials nacionals d’avaluació en suec, suec com a segona llengua i matemàtiques. Al darrere hi ha una pregunta elemental: si un infant comença a tenir dificultats set anys després, quan volem saber-ho? La resposta també va passar per la formació. El Matematiklyftet (una iniciativa que va impulsar el govern) va implicar, entre el 2013 i el 2016, prop de 35.000 docents de més de 4.000 centres. Va arribar al 87% de les escoles de l’ensenyament obligatori i a una xifra equivalent aproximadament al 75% del professorat de matemàtiques de l’ensenyament obligatori i secundari superior. Els docents treballaven didàctica entre iguals, la portaven a l’aula i després analitzaven què havia passat. El Läslyftet (un programa oficial de formació contínua per a docents a Suècia) va aplicar una lògica semblant a la lectura i l’escriptura. Entre el 2015 i el 2020 va arribar aproximadament a una quarta part dels docents i personal de preescolar del país. No podem afirmar que aquests programes expliquin la recuperació de PISA; l’avaluació del Matematiklyftet (un programa oficial de formació de matemàtiques per a docents a Suècia) no en va mesurar l’impacte causal sobre els resultats. Sí que mostren què significa intentar transformar la pràctica a escala de sistema. També es va moure la professió docent. El Parlament va aprovar el 2011 la lärarlegitimation, l’acreditació professional. El 2013 va arribar el förstelärare, amb uns 5.000 SEK mensuals addicionals de finançament estatal per plaça. El 2016 el Lärarlönelyftet va destinar 3.000 milions de corones anuals a salaris docents. El 2017 ja havia arribat almenys a 65.369 professors, amb un augment mitjà de 2.600 corones al mes.
