La taxa de pobresa i exclusió social puja en quatre autonomies però s'estreny la bretxa entre les de major i menor incidència

La pobresa dibuixa un mapa molt desigual a Espanya. Hi ha diferències territorials especialment importants entre les comunitats del nord del país i aquelles que estan situades més al sud: fins a 20 punts de bretxa separen a Andalusia, l'autonomia amb majors nivells de pobresa i exclusió social, del País Basc , que va presentar en 2025 la menor taxa de tot el país. Sobre aquesta "asimetria" posa el focus la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social a Espanya (EAPN-ÉS) en un nou capítol de l'informe anual que al febrer va revelar que hi ha 12,3 milions de persones en risc de pobresa en tot el país , això és, el 25,7% de la població resident a Espanya.

Però hi ha fins a vuit regions amb taxes molt per sobre d'aquesta mitjana nacional. Ceuta i Melilla ocupen els pitjors llocs, amb nivells que superen el 40%; seguides d'Andalusia, que, amb més de tres de cada deu persones en risc de pobresa o exclusió social, duplica la taxa AROPE del País Basc (14,7%) i de Balears (15,2%). Castella-la Manxa està en nivells molt similars (34%), igual que Murcia (32,5%) i Canàries (31,2%). En el costat, amb dades més favorables a la mitjana espanyola, estan també Navarresa (16,5%), Aragó (19,1%), Cantàbria (19,2%), la Comunitat de Madrid (19,4%) i Catalunya (21,3%).

L'informe mostra, no obstant això, que aquesta bretxa territorial sí que s'ha encongit considerablement al llarg dels anys, en comparació amb els 32,5 punts percentuals que es van registrar de diferència entre Canàries i Navarra en 2016 . La millora de les desigualtats entre territoris, segons EAPN-ÉS, ha estat alimentada per l'augment de la pobresa en les comunitats que estaven en millors posicions, però en els dos últims anys s'ha produït un canvi de tendència, i la bretxa ha disminuït per una millora de les regions que pitjor estaven.

Quatre comunitats empitjoren els seus resultats

Encara que les dades mostren certa estabilitat en les taxes de vulnerabilitat espanyoles respecte a l'edició anterior, l'entitat adverteix que es tracta d'una xifra que no pot #considerar representativa de tota la població sense desglossar per territoris. La taxa de pobresa i exclusió social (AROPE) es va reduir només 0,1 punts en 2025, sí, però no és una tendència generalitzada en tot el país. Segons l'informe publicat aquest dijous, set comunitats autònomes van millorar les seves taxes AROPE, sis es van mantenir estables, però quatre van empitjorar.

La regió que més va empitjorar la seva taxa de pobresa i exclusió social en l'últim any és Galícia amb un increment de 3,3 punts, seguida d'Astúries (+1,5 punts), Catalunya (+0,9) i Comunitat Valenciana (+0,8). Per contra, Cantàbria és la comunitat que més va aconseguir millorar els seus resultats, amb una reducció de 3 punts percentuals, al costat de Navarra (-1,8 punts), Aragó (-1,9), Madrid (-1,5) i Extremadura (-2,1), mentre que a Andalusia i Balears va disminuir en 0,9 punts.

Pel que fa a les regions situades al sud, és a dir, a Extremadura, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia, Canàries, Ceuta i Melilla, des de l'any 2015 l'indicador AROPE ha millorat en totes excepte a Melilla. Encara que, així i tot, la diferència és gran: si per a les regions del sud la taxa de risc de pobresa aconsegueix el 26,5% de la població resident, la xifra que es redueix notablement per a aquelles que viuen en la meitat nord del país (14,1%).

"L'asimetria territorial no apareix del no-res i respon a causes estructurals concretes", sosté el document de més de 800 pàgines, que cita com a factors influents en aquesta desigualtat l'estructura productiva, el #PIB, la "diferent capacitat de despesa" de les comunitats autònomes, el mercat de l'habitatge i "el problema del finançament territorial".

En el cas d'Andalusia, per exemple, encara que l'informe sí que destaca que les transferències socials tenen un major impacte que a nivell estatal, l'aparició de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) ha provocat que les rendes mínimes "pràcticament" desapareguin", mentre que el IMV "s'ha estès de manera notable" , sense arribar, així i tot, a gairebé la meitat de potencials beneficiàries. Amb tot, de no ser pel "efecte protector" que té el total de les prestacions públiques en la region -és a dir, si només es mantingués la pensió per jubilació i s'eliminessin la resta d'ajudes-, la taxa de pobresa i exclusió social es dispararia a Andalusia fins al 52,5%.

Igual que amb la resta d'indicadors, l'anàlisi comparada per regions també reflecteix diferències importants quant a les taxes de pobresa infantil . País Basc se situa, de nou, entre les comunitats amb menys nens vulnerables (13,4%), seguit de Galícia (14,2%), Aragó (17,5%) i Cantàbria (18%). En canvi, a Múrcia (40,2%) i Andalusia (39,3%) hi ha prop de dos de cada cinc menors de 18 anys en risc de pobresa.

Cap regió del sud millora la mitjana estatal

Aquesta fractura nord-sud, a més, es fa més palès en analitzar la pobresa severa, perquè cap de les comunitats autònomes del sud registra valors inferiors a la mitjana estatal. Es considera que algú està en pobresa severa si els ingressos per unitat de consum són inferiors al 40% de la mitjana de renda estatal de l'any de referència, que en 2025 era de 8.147 euros anuals (679 euros al mes). Doncs bé, si a nivell estatal el 8% de la població viu en aquesta situació (uns 4 milions de persones), en Comunitat Valenciana, Andalusia, Múrcia i Extremadura, aquest percentatge està entre el 10 i el 12%.

A aquestes regions del sud amb pitjors resultats s'uneixen enguany Castella i Lleó (9,8%) i Astúries (8,8%), amb taxes de pobresa severa superiors a la mitjana estatal. Per part seva, en la resta de comunitats del nord els resultats són inferiors al 8% del total.