Pensar en una llengua estrangera pot canviar les nostres decisions?
Pensar en una llengua estrangera pot influir en les decisions que prenem davant d’un dilema moral? Imagineu que conduïu per un carrer molt transitat i que una mare jove amb un infant en braços ensopega i cau davant del vostre vehicle. Circuleu massa de pressa per aturar-vos a temps i només podeu evitar atropellar-los girant bruscament cap a una dona gran que camina a prop. Si gireu, la ferireu greument; si no ho feu, les víctimes seran la mare i el fill. Quina decisió prendríeu?
La majoria de les persones optaria per girar el volant, ja que, des d’una perspectiva aritmètica, ferir una persona sembla preferible a ferir-ne dues. Tot i això, aquest tipus de dilemes planteja preguntes complexes sobre com valorem la vida humana i com prenem decisions en situacions extremes. La resposta, però, podria no dependre únicament dels nostres principis morals, sinó també de la llengua en què pensem i processem la situació.
Fa més d’una dècada que diversos investigadors estudien si utilitzar una llengua estrangera pot modificar els judicis morals. La hipòtesi és que pensar en una llengua que no és la materna pot generar una distància emocional respecte del dilema i afavorir decisions més racionals o utilitaristes .
La moralitat en una llengua estrangera
Una investigació del 2012 ja va mostrar que les nostres decisions en una llengua estrangera poden ser diferents de les que es prenen en una llengua materna i aviat aquesta troballa es va estendre a la moralitat. En un estudi amb molt ressò , els participants que decidien en una llengua estrangera estaven molt més disposats que els qui decidien en la seva llengua materna a empènyer un home gras des d'un pont per aturar un tramvia fora de control i salvar les vides de cinc desconeguts.
Els psicòlegs distingeixen dues opcions davant d'un dilema moral: la deontològica, que s'aferra a una norma general contra matar, i la utilitarista, que busca maximitzar el nombre de supervivents. Es creu que pensar en una llengua estrangera ens inclina cap a la segona, potser perquè té menys càrrega emocional que la llengua apresa a casa , o perquè ens obliga a pensar de manera més lenta i deliberada. És una idea inquietant, perquè moltes decisions de pes es prenen en una llengua estrangera: projectes científics, negociacions empresarials i reunions polítiques en anglès après com a segona llengua. Però el panorama és més complex. Com apunten Irini Mavrou i Andreas Kyriakou en aquesta mateixa publicació, l'efecte depèn del tipus de dilema i, fins i tot, de com està redactat.
Les decisions no arriben d'una en una
Gairebé tots els experiments d'aquest àmbit fan servir dilemes d'una sola etapa o fase: una situació hipotètica seguida d'una elecció binària. Fora del laboratori, però, les decisions morals s'encadenen : actuem, la situació canvia i tornem a decidir. Alguns treballs anteriors ja ho començaven a tenir en compte, però gairebé ningú ho havia incorporat al disseny d'un estudi.
