Coloms a la ciutat, entre l'amor i l'odi

* L'autor forma part de la comunitat de lectors de La Vanguardia Passant per la plaça del Negret en la capital valenciana, observo amb poderosa i marcada atenció una ingent aglomeració de l'espècie de colom bravía, el nom científic del qual és Columba livia. Des de fa segles està adaptada a la vida urbana. Veig que estan menjant pa humitejat. Es peguen per menjar. No s'ha de donar pa als coloms, com fa la gent amb molt bona voluntat i millor intenció que no passin fam. Durant molts anys, personal operari capturava a aquests ocells desplegant xarxes japoneses. La legislació comunitària obliga a aplicar mètodes ètics i no letals per a controlar els coloms, extraordinaris ocells que poden recordar les cares de les persones fins i tot si passen anys sense veure-les. En la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València, on vaig cursar Biologia Animal, vaig estudiar que la visió frontal d'aquests colúmbidos és molt limitada. Als coloms bravías les hi sol (mal) dir “rates voladores”, o “rates proveïdes d'ales o alades”, a causa de la seva alta capacitat d'adaptació als entorns urbans i a la seva convivència massiva amb les escombraries i les restes humanes. Igual que les rates, s'han acostumats a viure envoltades de persones, niant en cornises, finestres, edificis i arbres. Aprofiten restes de menjar, engrunes que rebutgen els éssers humans en les taules i sòls de bars, cafeteries, etcètera. La seva femta embruten façanes, finestres, monuments… I es multipliquen amb extremada rapidesa. En el meu mètode de l'observació pels carrers de València he topat amb l'ectoparàsit denominat Pseudolynchia canariensis, coneguda com a mosca dels coloms o mosca poll. Morfològicament és similar a la mosca comuna (Musca domèstica). Es tracta d'un ectoparàsit hematòfag, la qual cosa significa que s'alimenta de sang, pertanyent la família Hippoboscidae. Aquest ectoparàsit posseeix un aparell bucal, un hipostoma, amb el qual perfora la pell i succiona sang. S'acull entre el plomatge, malgrat les temptatives de l'ocell per #desprendre d'aquest amb les seves extremitats. L'exemplar mascle de la subespècie colom domèstic (Columba livia domèstica) manca d'un plomatge conspicu per a seduir a la femella; per contra, ha de cortejar-la mitjançant exhibicions conductuals i girs rituals sobre el seu propi eix executant girs concèntrics al seu voltant, perquè no pot presumir d'una palesa lliurea atractiva per a conquistar a la femella. Ha d'anar emetent un amanyac (o zureo) una acció específica per a cridar l'atenció de la femella. Altres espècies com el colom bravía (Columba livia), sí que té una lliurea amb molta iridescència en el plomatge, que és un fenomen òptic pel qual els colors de les plomes canvien o brillen amb tons metàl·lics segons l'angle des del qual se'ls miri.

Aquesta iridescència també la disposen altres espècies d'ocells com els córvidos el corb (Corvux corax), el estornino negre (Sturnus unicolor) i el estornino pinto (Sturnus vulgaris). La lliurea és el disseny, dibuix o coloració característic d'un individu durant tota la seva vida o en un període concret del seu cicle vital. Resulta imperativa una educació ambiental primerenca, atès que s'observa amb freqüència com la infància assetja a les poblacions de coloms davant la total passivitat dels seus progenitors. Si bé és innegable que les urbs afronten un problema de sobrepoblació d'aquests colúmbidos, aquesta conjuntura no justifica, de cap manera, la tolerància davant conductes que freguen el maltractament animal. Els interessats a participar en La Mirada del Lector poden enviar els seus escrits (amb o sense material gràfic) al correu de la secció de Participació (participacion@lavanguardia.es) adjuntant les seves dades.