El cas d'assassinat entre neandertals de fa 75.000 anys ocult en la cova Shanidar

Un orifici circular en una escàpula de fa 75.000 anys va fer saltar les alarmes. L'os pertanyia a un neandertal les restes del qual van ser descoberts en una cova del Kurdistan iraquià. Els arqueòlegs creuen que aquest forat va ser causat per una llança de fusta i seria el primer cas d'assassinat conegut entre avantpassats humans. L'omòplat, un os ample i pla, tan fi en algunes zones que es torna gairebé translúcid, es va conservar pràcticament intacte sota set metres i mig de roca i sediments en la cova Shanidar. Les restes també presenten indicis d'una greu lesió facial soferta almenys un any abans de la mort, la qual cosa suggereix que el neandertal probablement va rebre cuidats abans de morir de manera violenta. Segons expliquen els arqueòlegs de la Universitat de Cambridge en un article publicat en la revista Scientific Reports, la perforació de 15 mm de diàmetre va ser causada per una llança de fusta afilada. Altres opcions com una punta de sílex o una pedra haurien deixat una obertura plana o de manera angular. La llança va penetrar en la cavitat toràcica esquerra des de la part frontal i va travessar el cos —afectant el pulmó i, possiblement, a artèries principals— abans de perforar l'escàpula esquerra, provocant una mort ràpida. Els investigadors creuen que el cop va poder ser un atac dirigit deliberadament al cor. El bisellat (cort a un objecte amb un angle que no és recte) al voltant de l'orifici és característic d'una ferida de sortida, segons expliquen els arqueòlegs. L'equip de Cambridge va trobar petits fragments ossis desplaçats per l'arma; la seva disposició suggereix que la llança va entrar des de dalt, seguint una trajectòria descendent. Els investigadors van aconseguir fins i tot reconstruir part de l'orifici utilitzant aquests fragments, #guiar per les tènues crestes on l'os presentava marques d'inserció muscular. “És extraordinari comptar amb una escàpula perfectament conservada de fa 75.000 anys”, diu la doctora Emma Pomeroy, autora principal de l'estudi. “Aquests ossos són tan fins que, sovint, ni tan sols en enterraments moderns es troben omòplats complets. Vam poder extreure-la d'una sola peça, des d'una profunditat de gairebé vuit metres sota roca i sediments”, assenyala. Els arqueòlegs denominen a les restes “Shanidar A”. A causa de la descomposició, han sobreviscut molt pocs objectes prehistòrics de fusta. A la fi de la dècada de 1990, en Schöningen (Alemanya), es van descobrir diverses llances que es van conservar perquè van romandre submergides en aigua i l'antiguitat de la qual s'estima en uns 200.000 anys, quan els primers neandertals recorrien Europa. Aquestes llances, algunes de més de dos metres de longitud, van ser fabricades amb fusta acuradament seleccionada, de manera que la seva distribució de pes resultés òptima per al llançament —similar a les javelines modernes—, i probablement s'utilitzaven per a caçar grans animals.

La llança de fusta arrodonida més antiga que es coneix supera els 400.000 anys d'antiguitat. D'ella només va sobreviure la punta, recuperada en 1911 en la costa de Clacton-on-Sigui, al Regne Unit. Els experts sostenen que una tecnologia similar podria haver causat la mort de Shanidar A. “Les marques deixades per rèpliques de llances d'aquella època coincideixen a la perfecció amb la qual trobem en l'escàpula del neandertal”, afirma Pomeroy, investigadora del Newnham College de Cambridge. “Aquesta tecnologia primitiva és perfectament capaç de provocar una ferida com aquesta”, afegeix. “Els indicis que tenim suggereixen que els neandertals i els seus ancestres ja havien desenvolupat habilitats per a treballar la fusta i fabricar armes milers d'anys abans de la mort de Shanidar A. Aquest conjunt de capacitats va poder #haver estès per tot el territori habitat per l'espècie, des de Gal·les fins a Sibèria”, apunta. Una de les primeres hipòtesis va considerar que la mort podria haver estat un accident de caça. “És possible que animals com els mamuts fossin caçats a curta distància mitjançant llances d'estocada, per la qual cosa resulta fàcil imaginar que es produïssin ferides mortals”, diu Pomeroy. No obstant això, la investigadora afegeix que existeixen indicis clars de violència deliberada. “La ubicació de la ferida i la força necessària per a travessar el cos del neandertal presenten les característiques pròpies d'un atac intencionat, dirigit directament al cor”, diu. No hi ha forma possible de conèixer el context d'aquesta agressió, ni tampoc saber si els humans moderns van poder haver estat involucrats. Encara així, els arqueòlegs consideren que la interpretació més plausible és la d'una violència interpersonal entre neandertals. “L'única cosa que podem saber sobre el final de la vida d'aquest neandertal és que va ser violent i que es va produir a les mans d'una llança de fusta”, va assenyalar el professor Graeme Barker, membre del St. John’#s College de Cambridge i director de les excavacions en la cova de Shanidar. “Les proves de violència sistemàtica són extremadament estranyes en la prehistòria remota. La immensa majoria procedeix de períodes caracteritzats per comunitats agrícoles sedentàries, milers d'anys després de les societats de caçadors-recol·lectors com la d'aquests neandertals”, afegeix. El omóplato va ser trobat en 2020 juntament amb una mà dreta gairebé completa, dues costelles esquerres, un fragment de costella dreta i set dents. Aquests són les úniques restes d'un neandertal adult que, segons s'estima, tenia uns 45 anys quan va morir. Un de les dents, un incisiu de la mandíbula inferior, estava partit —només quedava la meitat—, mentre que les dents adjacents havien girat cap a l'interior. La meitat de la dent presentava una acumulació considerable de carrall, la qual cosa suggereix que va romandre en la boca durant un temps després del que, segons els científics, degué ser un traumatisme greu en la part frontal del rostre.

“Sobreviure a un cop que parteix una dent d'aquesta manera, i continuar vivint i #alimentar durant almenys un any o potser més hauria requerit cures i suport per part d'altres neandertals”, assenyala Pomeroy. Després d'aquesta lesió, potser Shanidar A va rebre bàsicament aliments tous. Treballs previs sobre els sediments de la cova indiquen que, per aquella mateixa època, els aliments d'origen vegetal es posaven en remull abans de ser cuinats. “No hi ha dubte que Shanidar A hauria tingut dificultats per a #comunicar i hauria sofert una agonia absoluta durant un llarg període de temps”, indica l'experta. “Resulta fascinant trobar proves tant de compassió com de violència entre els neandertals —els nostres parents evolutius més pròxims—, tot això encarnat en aquest únic individu”, destaca el professor Barker. La immensa cova de Shanidar és un dels jaciments neandertals més famosos del món. Excavacions en la dècada de 1950 van treure a la llum 10 individus, inclòs un “grup” de quatre trobat en el mateix lloc malgrat haver mort en moments diferents, la qual cosa suggereix que els neandertals tornaven al lloc per a enterrar als seus difunts. Les restes d'un neandertal oposats en una altra part de la cova, que va viure milers d'anys després, presentaven indicis d'un braç paralitzat, artritis, sordesa i ceguesa parcial. No obstant això, aquest individu va aconseguir una edat avançada, per la qual cosa degué haver rebut cures. Shanidar A se trobava al costat d'altres quatre individus —tres adults i un nen—, localitzats en un espai de la cova de tot just 1,5 metres de llarg per un metre d'ample i un metre de profunditat. El lloc es troba just darrere d'un gran bloc de pedra vertical, la qual cosa es considera un “marcador destacat”. “La millor explicació és que es tracta d'un comportament funerari intencional i simbòlic”, va assenyalar Pomeroy. “Aquests neandertals tornaven al mateix lloc per a dipositar als seus difunts. Alguns van ser col·locats allí abans que el cos anterior s'hagués descompost per complet, la qual cosa indica que aquests successos van tenir lloc en un interval d'anys o dècades”, conclou.