"El mòbil s'havia convertit en una espècie de guia religiós sobre la meva maternitat"
La periodista del New York Times Amanda Hess es va quedar embarassada quan s'acostava als 35 anys. Potser perquè s'ha especialitzat professionalment en estudiar les noves tecnologies –sobretot derivades d'internet–, el primer que va fer Hess va ser explicar que estava embarassada a l'aplicació telefònica que supervisava els seus cicles menstruals. Aquest va ser l'inici d'una relació molt estreta entre el mòbil de la periodista i la gestació de la criatura, que a partir del setè mes es va complicar inesperadament. Cinc anys després de donar a llum, Amanda Hess va publicar Segona vida (ara en català a Saldonar, traduït per Elena Ordeig), on combina el seu testimoni personal amb l'anàlisi d'aplicacions de fertilitat, proves genètiques prenatals, vídeos de revelació de gènere, influencers de part lliure i grups de Facebook i fòrums sobre malalties rares. L'autora es connecta amb l'ARA per videotrucada des del pis de Nova York on viu amb el seu marit i els seus dos fills. Respon amb precisió i sense estalviar detalls tot i abordar temes delicats. El títol del seu llibre ens remet a un simulador i un món virtual que es van posar de moda fa una mica més de dues dècades. ¿Va ser Second life una de les seves portes d'entrada a la seva atracció per realitats paral·leles a la nostra? Hi vaig tenir un contacte limitat, amb Second life, però a l'hora de buscar títol per al meu llibre vaig pensar que era una bona idea relacionar els mesos d'embaràs amb l'entrada a una realitat paral·lela, sobretot a partir de com em vaig relacionar amb internet, però també perquè és una temporada en què la teva vida es converteix en un acte d'imaginació. Et dediques a fabular sobre de quines maneres es transformarà el teu dia a dia, i també projectes com serà la teva criatura i quina mena de mare seràs. Cal dir que bona part d'aquestes projeccions són equivocades. Segur que la seva relació amb internet ha canviat molt des que va començar a fer-la servir. Sí. Les primeres vegades que em vaig connectar encara era estudiant de primària. Recordo el llarg procés de connectar el mòdem abans de poder navegar per pàgines web i de connectar-me a xats. Era una noia molt tímida, i internet em permetia explorar tant els llocs que m'interessaven com els que em feien por. Durant l'adolescència, internet em va ajudar a forjar la meva identitat personal. Tot això passava a finals dels 90 del segle passat. Eren anys en què internet encara no s'havia monetitzat fins a l'extrem que hem arribat ara, en què poques empreses ho controlen tot. Quan em vaig quedar embarassada el 2019, vaig passar per una segona adolescència. El cos em tornava a canviar i estava entrant en un territori que desconeixia completament. Com que m'havia anat especialitzant en escriure articles sobre la cultura d'internet, creia que podia controlar qualsevol missatge que rebés. El llibre explica que no va anar així. Va ser com si durant l'embaràs el meu esperit crític em fallés.
