Sandra #G. Martín, odontòloga: "El major error del raspallat sol ser deixar sense netejar les parts internes de les dents"

Quant vivim i com vivim també es decideix en la boca. És la tesi que exposa la doctora Sandra #G. Martín (Tenerife, 29 de gener de 1984), pionera en odontologia que està revolucionant la ciència de la longevitat. En el seu llibre La salut comença en la teva boca (Rocaeditorial) sosté que les dents no són només una qüestió estètica, sinó que es relacionen amb moltes malalties, i ofereix consells pràctics i hàbits per a prevenir-les. "La ciència ha demostrat que la forma en què respires, dorms, mastegues o cuides la teva microbioma oral influeix en processos que afecten a tot el teu organisme", assevera. Solem pensar que cuidar les dents és només una qüestió estètica, però tu insisteixes molt en la seva influència sobre la salut. Per què vas voler transmetre aquest missatge sobre l'estreta relació entre la boca i la resta del cos?Va néixer d'una necessitat. Vaig observar que molts pacients amb problemes greus tenien alguna cosa en comú: la inflamació. A això es va sumar un cas pròxim: a una tia meva li va donar un infart fa anys i, en investigar l'origen, va resultar ser una infecció en un ullal. Vaig pensar: "Això va moltíssim més enllà de la part dental". Té lògica: la boca és l'entrada del cos i, cada vegada que empasses saliva, hi ha una connexió amb la resta de l'organisme, que és on estan tots els vasos sanguinis. Des de llavors miro no sols la dent, que és un teixit dur, sinó tot el que l'envolta, com les genives o la pell de la boca, on estan aquests gots. Vaig començar a fer tests de saliva per a saber quins bacteris i microorganismes tenia cada pacient, i el resultat es repetia: els qui tenien càries o malaltia de les genives, tots o gairebé tots, tenien altres malalties associades.Per què creus que li tenim tanta por al dentista, fins al punt que persones passen anys sense revisar la seva boca? No és un ambient agradable. Té molt a veure amb el soroll i amb la part sensorial. A més, en el passat no s'usaven anestèsies tan fortes i s'associava el dentista amb el dolor. El meu germà, que és un any major que jo, té fòbia a anar al dentista.Suposo que això es transmet de generació en generació: uns pares que no hagin anat difícilment portaran als seus fills a revisió.Clar. Jo vinc d'una família de sanitaris, de metges per part de la meva mare i, no obstant això, la seda dental la vaig aprendre en la carrera. A casa mai se'm va explicar. És veritat que a Espanya l'educació en aquest àmbit ha estat molt precària.En els últims anys hi ha un auge tremend d'ortodòncies en l'edat adulta. Creus que totes les dents tortes les necessiten? A què atribueixes aquest èxit dels tractaments dentals?No és el mateix netejar una superfície derechita, amb fàcil accés, que unes dents molt tortes, on s'acumula molt més menjar i placa. No pots tenir una dent saludable si tens molt apiñamiento. S'ha començat a entendre que no és simplement estètica, sinó funció i biologia.