El rei es polititza

Igual que el NO-DO de l'època franquista, tot el que ha envoltat a Felip VI i Letizia ha tingut una estètica i una coreografia gairebé idèntiques a les quals la dictadura preparava per a Franco cada vegada que sortia del Pardo. Des de l'arribada del diplomàtic Camilo Villarino a la Prefectura de la Casa, hi ha un gir cada vegada més evident en la manera d'estar i fer en una monarquia que és constitucional i no ha de traspassar segons quins límits.

El rei reitera en la seva visita que “Ceuta és Espanya”: “La sobirania i la integritat territorial no són negociables”

Els banys de masses, l'estètica patriòtica, la litúrgia institucional, els vítores, la pluja de banderes i els carrers abarrotats evoquen un passat que millor no recordar. O sí. Mai està de més. La Monarquia espanyola està indefectiblement lligada al franquisme i aquests dies de fervor monàrquic són inevitablement una dosi de record d'allò. Tant cortesanismo entusiasta i tant de reportatge d'exaltació desprèn la mateixa aroma dels panegírics del NO-DO en els quals el dictador acudia a les places de sobirania en moments de tensió per a llançar missatges de fermesa i unitat.

La visita dels reis a Ceuta i Melilla ha estat igualment marcada per una forta càrrega estratègica després de la dura crisi migratòria soferta a la frontera. I les rotundes paraules de Felip VI -“la sobirania i la integritat territorial del nostre país no són negociables, són indiscutibles”- han projectat una imatge inequívoca de fermesa estatal i reafirmació nacional en un escenari geopolític altament sensible. Igual que el Noticiari Cinematogràfic Espanyol de l'època franquista , tot el que ha envoltat a Felip VI i Letizia ha tingut una estètica i una coreografia gairebé idèntiques a la qual la dictadura preparava per a Franco cada vegada que sortia del Pardo.

I, no obstant això, hi ha una altra Ceuta de barris marginals i gent sense banderes i hi ha altres soldats que no mereixen reconeixement, sinó més aviat el més contundent dels retrets del cap dels tres Exèrcits. Però, el rei no ha visitat aquestes zones ni ha reconvenit si més no als qui brutalment apallissen als migrants als carrers de la ciutat autònoma. Hi ha també una Espanya que adverteix, de moment, entre murmuris d'una deriva de Felip VI que no és la que li atribueix la Constitució espanyola. El monarca es polititza i no sols s'ha percebut en la seva recent visita a Ceuta i Melilla.

Fa temps que Casa Reial va decidir un canvi cap a una major presència del monarca sobre el terreny, un contacte més directe amb els ciutadans i alguns “mitjans” i moltes més converses espontànies davant les cambres fora del format clàssic dels discursos. Des de l'arribada del diplomàtic Camilo Villarino a la Prefectura de la Casa , hi ha un gir cada vegada més evident en la manera d'estar i de fer en una monarquia que és constitucional i que no ha de traspassar segons quins límits d'acord amb els pactes el dia que el Congrés un 4 de juliol de 1978 va rebutjar una esmena del diputat de…