El patriota Abascal

"No estaré en cap tribuna amb un govern mafiós", ha afirmat Santiago Abascal, líder de Vox, per a justificar la seva absència a Madrid aquest passat 12 d'octubre, aquest dia de la "Hispanitat" que ell i els seus no deixen d'enaltir a la més mínima ocasió com "l'obra de la civilització més gran de la història". Al costat del descobriment i la colonització d'Amèrica, la "Reconquesta" és l'altre ingredient principal d'aquesta amanida mal amanida que Vox pretén que els estudiants s'empassin en les classes d'Història. Un programa que voldran imposar si arriben al Govern, encara que siguin minoria en la coalició: alguna concessió els haurà de fer el #PP quan arribi el moment. L'any passat, Abascal si que va assistir als actes oficials en la capital del Regne d'Espanya, però també va declinar estar en la tribuna d'autoritats. Va preferir, assegurava, veure la desfilada "entre el públic", formant part d'aquest "poble" espanyol al qual sol Vox diu representar. Un poble cultural, ètnica i religiosament homogeneïtzat, per descomptat, enfront de les amenaces disgregadores d'una immigració desorganitzada i galopant. Segurament, a Abascal i companyia no els desagradaria recuperar aquell "Dia de la Raça", que va ser el nom oficial des de 1918 i que el franquisme va rebatejar com "de la Hispanitat" sol molt després —en 1958— que la derrota de les forces de l'Eix en la Segona Guerra Mundial convertissin això de les diferències biològiques en una cosa molt mal vista. Enguany —l'ocasió la pintaven calba, amb unes eleccions generals a tir de pedra— el d'Amurrio ha preferit #anar a Ceuta a celebrar la festivitat al costat del líder de l'extrema dreta francesa, Jordan Bardella. El motiu? Que, a més de corrupte, aquest Executiu "ha traït a Espanya i ha deixat part del nostre territori nacional envaït". Així que el líder de la dreta radical espanyola ha passat la festivitat nacional per excel·lència a Ceuta, "amb els espanyols que defensen la frontera que Sánchez ha abandonat". Fins aquí, doncs, res nou en aquest populisme nacionalista de primer de primària que els de Vox tan bé exploten i que —tot sembla indicar-ho— els portarà en volandas fins a uns espectaculars resultats electorals. La majoria dels sondejos situen a Vox en una sòlida forqueta d'intenció de vot d'entre el 17% i el 19%, la qual cosa els permetria duplicar els seus 33 escons actuals; aquells que van aconseguir després d'una calamitosa campanya on van voler que Catalunya continués sent el centre d'atenció. Per a Feijóo, en canvi, les perspectives electorals no són tan falagueres: les mateixes enquestes detecten un estancament, quan no una reculada, en la intenció de vot dels populars. Això no li impedirà liderar el bloc de la dreta, però si vol governar haurà de fer-ho amb un soci enfilat als seus prop de 70 escons que no li ho posarà gens fàcil.