David Selvas: "Necessitem els migrants, som una societat envellida i hi ha feines que no volem fer"
"Excepte pel que fa a les dones, estem pitjor ara que fa deu anys", diu la directora de teatre Sílvia Munt per subratllar la importància de seguir representant obres d'Arthur Miller a l'escenari. A partir d'aquest divendres, Munt dirigeix al Teatre Goya Panorama des del pont, amb David Selvas i Laura Conejero al capdavant. La seva versió de l'obra arriba deu anys després de la que va fer Georges Lavaudant al Teatre Romea, amb Eduard Fernández de protagonista. "Hem passat l'obra per un lloc que ens serveix per connectar amb el món d’avui, amb aquesta heterosexualitat viciada i ancestral, amb els dominis de poder. Ara aquest Panorama pot passar a la cantonada que vulgueu d’aquest món. Veure-ho ens ajuda a entendre-ho", destaca Munt. "Amb el pas del temps la veus de manera diferent. La segona onada feminista i la mirada sobre la masculinitat, fa deu anys no hi eren. Aquesta visió nova oxigena profundament l’obra i fa que ens segueixi ressonant", afirma David Selvas. El seu personatge, l'Eddie, és un treballador d'origen italià que viu als Estats Units. Tot i que Miller va situar el text el 1955, deu anys després de la Segona Guerra Mundial, la directora i els intèrprets han optat per acostar-la al màxim al present i connectar-la així amb la crisi migratòria actual. "Com que ens ho han promès tot, hi ha gent que es pensa que es pot emportar el porc sencer. Però si t'ho emportes tot, algú es queda sense res. Com més espai vulguis per a tu, menys espai deixes per a l’altre. Això passa constantment, potser ara amb més violència per la pujada de l'extrema dreta", diu Selvas. Un dels grans valors del text, afegeix, és com aprofundeix en els drets humans fonamentals. "En el fons tots som migrants, podem migrar demà mateix i voldrem que se'ns tracti com a iguals. Necessitem els migrants, som una societat envellida i hi ha feines que no volem fer", afirma l'actor. Una altra mirada sobre la protagonista Una de les decisions clau en la direcció de l'espectacle és l'aproximació que han donat al personatge de la Beatrice (Conejero), la dona de l'Eddie. "Jo la veia com una dona tova, però amb la Sílvia hem fet un personatge apassionat, fort, que es relaciona de tu a tu amb el marit, veu el que li passa i ho verbalitza", assenyala l'actriu. De fet, per a la directora, un dels motius per tornar a portar a escena el clàssic era l'oportunitat de reinterpretar el personatge des d'una òptica femenina. "La Beatrice és una dona que coneixem, que tenim a prop; pot ser la nostra mare, la nostra amiga o la nostra tieta. Ella té caràcter i és la intel·ligent de la parella", diu Munt. Al costat de Selvas i Conejero, el repartiment de l'espectacle compta també amb Eduard Buch, Jan D. Casablancas, Nil Cardoner i Laura Gaja. Tots ells configuren una constel·lació de lligams familiars que fa aflorar les contradiccions i els desitjos dels personatges. "Si no hi ha desig, el món no tira endavant. Però els desitjos poden començar molt bé i acabar molt malament. Són inevitables per viure i irremeiables per a la destrucció", reflexiona la directora. "Miller mira l'ésser humà sense qualificar-lo de bo o de dolent –hi afegeix–. Els seus personatges són perversos, potents i envejosos, i això fa que entenguem una mica més de què va aquest ball que ens toca ballar". Amb aquesta obra, la directora torna a Arthur Miller i al Teatre Goya nou anys després d'El preu. Aquell espectacle, protagonitzat per Pere Arquillué, va rebentar la taquilla, va enamorar els crítics i va ser el gran èxit del festival Grec. Selvas també torna a un autor que li ha donat grans alegries. Tots eren fills meus, representada al Teatre Lliure el 2023, va guanyar diversos premis Butaca i va estar nominada als Max.
