L'art de jugar a mirar aparadors

Entre els temptadors croissants de l'aparador de la Granja Dulcinea trobaran un parell d'ous pintats amb caritas sornegueres, col·locats en les seves respectives oueres, i vetllant una tassa de xocolata amb un rostre de cavaller en el seu interior. El conjunt, digne d'aparèixer en Alicia al país de les meravelles , és obra de l'artista Aura Roig i forma part de la iniciativa Aparadors artístics . Un projecte impulsat per la plataforma cultural Hänsel* i Gretel*, dirigida per Llucià Homs i Fèlix Riera, i que consisteix en un itinerari per 40 aparadors, pensat per a recórrer el cor del Gòtic d'una altra manera. En els 40 establiments que participen trobaran una intervenció diferent (una fotografia, una instal·lació, pintures o peces audiovisuals) realitzades per artistes de primer nivell, molts d'ells de recorregut internacional com Joan Fontcuberta, Daniel #G. Andújar, Regina Giménez o Gino Rubert; alguns més joves com Lúa Coderch o Julia Creuheras; i uns altres molt vinculats al paisatge de la capital catalana com Perico Pastor o Andreu Camarasa. Si han llegit L’Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol , recordaran que l'obra tracta del xoc entre els comerciants que disciplinadament aixequen la persiana cada matí i la vida bohèmia dels artistes. I és justament aquest desacord latent plantejat per Rusiñol el que va il·luminar als responsables d'aquest projecte per a dibuixar un itinerari per Ciutat Vella i reivindicar algunes dels seus carrers, tan preses pel turisme i oblidades pels locals. “Al final de la novel·la, veiem que la gran aportació de Rusiñol és que això de la relació dels comerciants i els artistes és més fructífer i positiu per a tots del que sembla. I tirant d'aquest fil, ens va semblar que el Gòtic era un bon lloc per a unir totes dues realitats”, argumentava Fèlix Riera ahir al matí enfront de l'aparador de Antiguitats Olga de Sandoval. Aquí el que ens trobem és una instal·lació de Jordi Alcaraz titulada Història de la pintura . Un magnífic mirall ens reflecteix i ens interpel·la, i es fa evident la idea del joc que articula moltes de les intervencions del recorregut. “Amb aquest projecte es trenca el perímetre habitual de l'art contemporani, perquè s'estableix una relació entre l'artista, l'obra i el ciutadà. Saps per què a les botigues no hi ha cristalls antireflejantes? Doncs perquè l'efecte mirall i captar el moviment de la ciutat és fonamental”, sosté Riera mentre a pas ràpid ens condueix a un altre punt, la botiga Aragazza del carrer Portaferrissa escaira amb Petritxol, que marca el principi i final del recorregut. En cadascuna de les vidrieres es pot veure la peça La ciutat que canvia de mans de Daniel #G. Andújar. Un treball audiovisual en el qual a través d'imatges d'arxiu de botigues històriques de Ciutat Vella, restaurades i animades amb intel·ligència artificial, reflexiona sobre una ciutat que ja no existeix.

“És una peliculita ficcionada sobre el que guanyem, la qual cosa perdem i tot el què es desplaça quan tanquen aquests comerços”, va comptar Daniel #G. Andújar a través d'una trucada telefònica. La responsable de seleccionar als artistes i #ocupar de tota la producció és Julia Coelho, que ahir va estar molt pendent del que ocorria al carrer del Pi, on Clàudia Vives-Fierro va protagonitzar una performance titulada FONOGRAFIA al carrer del Pi. L'artista va col·locar un llenç blanc a manera de catifa al llarg de tota la via, es va xopar els peus amb una espècie de tampó gegant i va anar deixant petjades creant una cartografia visual única connectada amb el que ocorria al seu voltant. Aquesta va ser la segona acció dins de la proposta d'Aparadors Artístics . De la primera es va ocupar l'escriptora Maria Carme Roca amb la conferència El barri Gòtic, la meva vida celebrada en el Ateneu Barcelonès el passat 9 d'octubre. La pròxima serà el 21 d'octubre, anirà a càrrec de Carlota Gurt i es diu La falòrnia . L'escriptora impartirà sis micro conferències de carrer sobre art i comerç en sis punts emblemàtics del barri, i parlarà de diversos moments estel·lars de la relació entre comerç i art. Amb aquesta ja van cinc edicions d'una iniciativa que té l'aspiració de #convertir en una petita biennal d'art contemporani en el cor de la ciutat. Fèlix Riera apunta que al París del segle XIX alguns flâneurs passejaven amb una tortuga per a #obligar a caminar més lents i observar millor. I recorrent alguns d'aquests aparadors esmentats, comenta que avui dia quan transitem pels nostres carrers “deixem moltes dades però absorbim poques informacions i al no contemplar absorts en les pantalles, ens perdem part de la comprensió del món”. Així que, per què no #regalar un bon passeig i redescobrir algunes dels carrers amb més solera de la ciutat a través d'aquest itinerari d'Aparadors Artístics ?