L'ocàs de Vinícius

Cap intent de rematada a porteria, zero ocasions generades, zero regatejos, zero centres amb encert i sis pèrdues de pilota, una d'elles determinant perquè el seu equip encaixés el segon gol davant el Roma. El partit de Vinícius el dimecres en la capital italiana reflecteix el seu ocàs. El brasiler, amb un rendiment decreixent des que Rodri es fes amb una Pilota d'Or que creia seu en 2024, està tocant fons a cada partit que passa. Mourinho no va aguantar més i ho va substituir uns minuts després d'aquesta pèrdua de pilota en la qual no es va advertir que li perseguia el romanista De Roon i va tractar de fer un taconazo. Resultat, gol de Malen, mirada furibunda de Mourinho i gestito del tècnic imitant el “ridícul” colpejo de taló, com el va qualificar després el portuguès en la roda de premsa. El brasiler va marxar a la banqueta enfadada i preguntant als assistents de Mourinho el perquè de la substitució. Com si no hi hagués motius per a treure-li del camp. La seva producció estava resultant molt deficient. Es tracta del corol·lari a una temporada en la qual està jugant com més va pitjor, tant amb el Madrid com amb el Brasil, i que ara es veurà cortocircuitada pels quatre partits de sanció que li han caigut per tirar del pèl al futbolista del Vila-real Nathan Saliba. Va haver-hi una època en la qual el futbol de Vinícius tenia tant de pes al Madrid que estava fins i tot per sobre del cabal de polèmica que sol acompanyar-li. Enfrontaments amb rivals, altercats amb les graderies de molts estadis de la Lliga, episodis que sempre cal lamentar i condemnar de racisme amb el brasiler com a epicentre...Tot aquest soroll es compensava per l'indiscutible cabal de joc i de desbordi que generava. Vinícius estava enmig de totes les bregues però regatejava, assistia i fins i tot ficava gols (més de 20 per temporada), després d'uns inicis al Madrid en el qual no veia porta de cap manera. Bona part del mèrit de les dues últimes Champions que estan en les vitrines del conjunt blanc cal atribuir-lo sens dubte a Vinícius. Però, de sobte, va arribar el quilòmetre zero del seu descens de rendiment. Aquest dia en què no va viatjar a la gala de la Pilota d'Or al saber que l'anava a guanyar Rodri i en el qual el club li va secundar fent una espantada en el lliurament dels premis. El Vinícius d'abans d'aquest dia intentava 8,42 regatejos per partit. El Vinícius d'ara a penes ho prova una mitjana de 4,34. Però és que ni dribla ni marca perquè aquesta temporada, als ordes de Mourinho, només suma un gol. El portuguès li ha rellevat ja en cinc ocasions en els deu partits d'aquesta campanya i en un altre, el del Vila-real, va entrar com a suplent. Diomande ve ja guanyant-li la partida i és clar que el Madrid va millorar ostensiblement quan Vinícius va desaparèixer del camp a Roma. L'equip blanc va passar del 3-1 al 3-4 amb ell malparlant en la banqueta. Fa temps a més que Vinícius ha perdut el favor de bona part del públic del Bernabéu.

Un sector important de la parròquia blanca li assenyala amb les seves xiulades des de la temporada passada i cada vegada que el conjunt blanc o no gana o mostra un futbol molt pobre un dels triats per la inflada per a rebre el so de vent és Vinícius. Fins es va viure una fase en què el brasiler ni jugava bé ni es ficava en embolics. Estava en uns llimbs, en una abúlia que cridava l'atenció. Cosa que intentava, cosa que fallava i tampoc s'enfadava, ni amb ell, ni amb el públic ni amb els rivals. Fins que va arribar l'estirada de pèl a Saliba, la seva marxa del terreny de joc amb caixes destempladas davant àrbitres i auxiliars i la posterior sanció de quatre partits. De nou en el centre de l'huracà. Però ara ja no per les seves accions controvertides o pel seu mal joc. Ara per tot alhora. Vinícius sofreix una foradada justa després d'haver renovat amb el Madrid fins al 2032. Les negociacions es van allargar mesos i al final el futbolista va estendre el seu contracte. Sempre ha comptat amb el suport de Florentino. No és un suport qualsevol però potser ja és gairebé l'únic que li queda.