La fronterera estació de trens amb centenars de finestres, dos túnels i que els francesos deien que era més gran que el Titanic

En plens Pirinencs aragonesos i envoltada de cims i infinits boscos, l'estació internacional de Canfranc és tot un colós del segle XX que es va concebre com un aparador d'Espanya davant Europa. Inaugurada al juliol de 1928 per Alfons XIII i el president francès Gaston Doumergue, l'edificació va sorprendre per la seva gran longitud i talli afrancesat. La seva silueta combinava cristall, ferro i ciment amb teulades de pissarra de gran pendent. Amb l'ambició de connectar totes dues nacions, albergava duanes, taquilles, correus, comissaria i un hotel internacional. L'impacte estètic i dimensional de l'estació va causar estupor a l'altre costat de la frontera pirinenca. A França, meravellats per la desmesura de l'obra en una recòndita comarca, la van sobrenomenar popularment com “una gare plus gran que le Titanic”. Aquella comparació reflectia la sorpresa davant un edifici de 241 metres de longitud. La terminal va ser la segona estació més gran d'Europa, només superada per Leipzig. Paradoxalment, s'anava a construir a la Vall d'Asp, però la falta d'espai va obligar a portar-la als Arañones. L'execució d'aquesta infraestructura va representar un gran desafiament per a l'enginyeria civil moderna. Situada a més de 1.200 metres d'altitud, la seva viabilitat va exigir perforar la serralada per a obrir el mític túnel internacional de Somport. Les obres van començar en 1908 i van finalitzar vuit anys més tard, obrint passo a les vies interconnectades. Per a protegir l'estació d'allaus, va ser necessari construir dics i plantar més de nou milions d'arbres. El complex disposava de dos túnels fronterers i passos subterranis per a passatgers i mercaderies entre totes dues nacions. Un dels elements més fascinants de la terminal és la seva gran profusió d'obertures exteriors. Al llarg de les dècades es va consolidar una llegenda popular que assegurava que l'edifici posseïa exactament 365 finestres, una per cada dia de l'any. No obstant això, les anàlisis van desmentir el mite en comptabilitzar 396 finestres en els paraments principals, xifra que ascendeix a 424 en sumar les torrasses i el vestíbul. A aquesta il·luminació se sumen 156 portes dobles disposades amb simetria art déco. Després de la seva esplendor en els anys trenta, Canfranc va quedar embolicada en episodis d'espionatge durant la Segona Guerra Mundial. El recinte es va transformar en un enclavament estratègic per on transitaven combois amb minerals valuosos. Espanya exportava cap a Alemanya tones de wolframi, un material imprescindible per a la indústria bèl·lica de l'III Reich. Com a contrapartida, el règim alemany enviava ingents carregaments d'or espoliat que creuaven la duana cap a Madrid i Portugal. Darrere d'aquest comerç, l'estació amagava una xarxa subterrània d'evasió que va salvar a milers de refugiats. Entre les parets de la duana va operar el cap duaner francès Albert Le Lay, un actiu membre de la Resistència que va facilitar la fugida de perseguits jueus mentre simulava col·laborar amb els alemanys.