Convertida avui en museu, aquesta fàbrica de farina funcionava gràcies a maquinària suïssa i un salt d'aigua de tres metres

En la petita localitat de Medina de Rioseco, presidint la dàrsena del Canal de Castella, s'alça l'antiga fàbrica de farines Sant Antoni. Construïda a mitjan segle XIX, aquesta instal·lació industrial de cinc plantes combina façanes de maó amb una imponent estructura de fusta. El seu naixement va respondre a l'impuls de la Revolució Industrial a la província de Valladolid, impulsat per la navegació fluvial i el ferrocarril. Avui dia, la fàbrica ha deixat enrere la seva funció productiva per a #convertir en un extraordinari espai museístic obert a tots els públics. El secret operatiu de la factoria residia en l'ús integral dels recursos hidràulics locals. L'energia per a moure la maquinària provenia d'un salt d'aigua de tres metres situat en la primera caiguda del canal. El torrent accionava una potent turbina que distribuïa el moviment per les seves plantes mitjançant un sistema de corrioles i corretges. Aquest mecanisme va permetre a la fàbrica funcionar de manera autosuficient durant més d'un segle. La força motriu neta de l'aigua va reduir els costos de producció en la mòltaa diària del blat a la comarca. Al llarg de la seva història, el complex va experimentar renovacions tècniques de gran rellevància. Concebuda per a la mòltaa amb molins de pedra, la planta es va renovar en 1912 per a incorporar equips de neteja. No obstant això, la reforma decisiva es va dur a terme en 1944 sota el projecte de la signatura suïssa Daverio: aquesta instal·lació automatitzada permetia processar 17.000 quilos de blat tou en tot just 24 hores. L'avançada tecnologia helvètica va suposar un salt qualitatiu sense precedents en la qualitat de la farina obtinguda. L'interior conserva de manera impecable la maquinària instal·lada a mitjan segle XX. En les seves plantes de fusta destaquen els molins de corrons i cernedores amb el segell de la marca suïssa. Al costat d'ells coexisteixen peces d'altres prestigiosos fabricants europeus com Robinson, Buhler, Morros o Gombar, a més de motors elèctrics Siemens. Els conductes de fusta per on circulava el gra romanen intactes, oferint un testimoniatge viu d'enginyeria fabril. Cada racó mostra la cura amb el qual es mantenia la cadena productiva. La fàbrica va exercir un paper clau en el proveïment alimentós durant la història contemporània. L'expansió farinera va trobar en el canal i el ferrocarril aliats estratègics per a enviar gra als centres urbans. Així mateix, la neutralitat espanyola en la Primera Guerra Mundial va incrementar la demanda i els enviaments de farina a països contendents des de 1914. Sant Antoni es va consolidar com a motor econòmic en Terra de Campos i, al costat de les factories La Pura i Santa Rita, va representar la cúspide de la producció industrial farinera regional. Després de gairebé un segle i mig de mòltaa, la factoria va cessar les seves operacions l'any 1991. Per a evitar l'abandó d'aquesta joia patrimonial, l'Ajuntament de Medina de Rioseco va adquirir la propietat de l'immoble.