Un assaig commovedor sobre un pacient que sofria envelliment accelerat

Aquell escriptor inigualable que va ser don Alfonso Reyes, citant a Baltasar Gracián , elogiava el seu estil d'aquesta manera: “Tots et coneguin, cap t'abasti: que, amb aquest ardit, el moderat semblarà molt; i el molt, infinit; i l'infinit, més”. No és poca parenceria haver trobat la manera d'estirar encara l'infinit mitjançant una sola síl·laba — més— que, al seu torn, s'allarga com un segon infinit muntat sobre el primer. Un procediment similar és el que ha usat amb lucidesa i tendresa Carlos López-Otín (Sabiñánigo, Huesca, 1958) al titular la seva obra més recent com L'eternitat i un dia més . L'aparent paradoxa, o impossibilitat, es resol a poc a poc en les pàgines del llibre mitjançant aproximacions artístiques, musicals, filosòfiques, matemàtiques i místiques que no explicaré perquè no es tracta de revelar aquí els secrets del seu desenvolupament.

Continuar llegint

L'eternitat i un dia més