'Connexió a Terra’: un viatge per l'Espanya rural que conviu amb les renovables

El videopodcast d'Endesa estrena la seva tercera temporada recorrent diferents punts d'Espanya per a conèixer sobre el terreny com conviuen les energies renovables amb l'activitat econòmica, la biodiversitat i la vida dels pobles

El paisatge rural espanyol ha canviat en les últimes dècades. A les transformacions de l'agricultura, l'abandó d'explotacions ramaderes i la despoblació s'ha sumat un element recognoscible a simple vista: els aerogeneradors. Espanya s'ha convertit en una de les grans potències eòliques europees, i aquestes enormes estructures formen ja part de l'horitzó.

Les xifres il·lustren la magnitud del canvi. En 2005 hi havia 9.654 MW de potència eòlica instal·lada a l'Espanya peninsular; al maig de 2026 eren ja 32.833 MW, segons Xarxa Elèctrica. Només durant 2025 es van incorporar al voltant de 1.200 MW i l'eòlica va produir el 22,2% de l'electricitat del sistema peninsular, sent la tecnologia amb major participació en el mix elèctric.

Però l'envergadura del desplegament també ha generat controvèrsia. Al costat del seu paper decisiu en la descarbonització del sistema elèctric han sorgit debats sobre l'ocupació del territori, el seu efecte sobre el paisatge, la biodiversitat o la relació dels grans projectes energètics amb les comunitats que els acullen. I és precisament allí on vol #situar Connexió a Terra , el videopodcast d'Endesa, que acaba de presentar la seva tercera temporada en Mañón, en el nord de la Corunya.

El lloc triat no va ser casual: una bucòlica granja envoltada de prats i animals, en una comarca on l'energia eòlica no és precisament una nouvinguda. Veïns, ramaders, propietaris de muntanyes, associacions i representants municipals de Mañón i Ortigueira es van reunir allí aquest dijous per a parlar d'una convivència que va començar fa gairebé quatre dècades.

Els presentadors del videopodcasr són Pilar Pascual, agricultora, ramadera i enginyera agrícola coneguda com Agripilar, i Elisardo Pardos, Eli, creador de contingut que aporta una perspectiva urbana. Tots dos van arribar a la presentació en tractor, una entrada desenfadada que encaixa amb la fórmula del programa: recórrer el país, sortir del plató i preguntar directament als qui viuen en els llocs on es desenvolupen els projectes renovables, amb el propòsit de confrontar alguns dels recels que encara generen aquestes instal·lacions en determinats entorns rurals.

40 anys de molins

L'elecció de Mañón no va ser casual. Molt a prop es troba Estaca de Bars, el punt més septentrional de la península ibèrica, on els vents del Cantàbric i l'Atlàntic van convertir la zona en un dels llocs pioners de l'eòlica espanyola. En 1986 va començar a #construir allí un parc experimental que es va inaugurar a l'any següent. “Va ser un divendres de novembre molt assolellat i amb molt poc vent”, va recordar Fran Calvín, tinent d'alcalde de Mañón. El que llavors tenia una mica d'experiment forma avui part de la vida quotidiana de la comarca.