L'estiu del 2026, el més mortífer de l'última dècada a Espanya
L'estiu que acabem de deixar enrere és el que més víctimes mortals per calor ha causat en l'última dècada a Espanya. El Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària per totes les Causes (MoMo) de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) estima que entre el 15 de maig i el 30 de setembre s'han produït 5.807 morts atribuïbles a les altes temperatures. Amb aquesta xifra, l'estiu del 2026 supera els que fins ara eren els dos estius més mortífers des que es tenen dades del MoMo sobre l'Estat: el del 2022, quan es van comptabilitzar 4.789 defuncions, i el del 2025, amb 3.832. Les dades definitives registrades pel sistema constaten també que a Catalunya han mort 1.952 persones per motius relacionats amb la calor. El MoMo és l'única eina que permet radiografiar gairebé en temps real les defuncions que tenen lloc diàriament a l'Estat, que es calculen mitjançant l'indicador de sobremortalitat; és a dir, quantes morts que es produeixen [observades] superen les que s'esperaven [estimades] en un territori i període determinat. El registre incorpora una estimació de la mortalitat atribuïble a la calor de manera diferenciada de la resta de causes, tant a escala estatal com autonòmica i per províncies. L'impacte no va ser homogeni a tot el territori, ja que les taxes més elevades de mortalitat atribuïble a la calor es van observar al nord i al nord-est de la península. En concret, a Cantàbria, Navarra i Catalunya. A més, segons aquest sistema, l'agost va ser el mes en què es van registrar més defuncions, amb 2.162, seguit del juliol (2.026), el juny (938), el setembre (559) i el maig (123). Les persones grans han tornat a ser les més afectades: el 97% de les defuncions estimades atribuïbles a la calor es van produir en persones de 65 anys o més, i el 62%, més de 85 anys. També hi ha diferències segons el gènere: les dones van ser les més afectades, amb 3.486 defuncions (el 60% del total), mentre que entre els homes se'n van registrar 2.321. L'impacte de cinc onades de calor L'equip que coordina el MoMo al Centre Nacional d'Epidemiologia assenyala que aquest impacte s'ha produït "en un context climàtic excepcional" aquest estiu, que qualifica d'"el més càlid de la història recent", amb quatre onades de calor identificades per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), a més d'una altra onada addicional a principis de setembre. A tot això s'hi han afegit una sequera persistent, grans incendis forestals i una intensa onada de calor marina a la Mediterrània occidental. Segons l'Institut de Salut Carlos III, la informació derivada del MoMo reforça, un any més, la importància de mantenir "una vigilància epidemiològica contínua i de reforçar les mesures de prevenció i adaptació davant els efectes de la calor extrema sobre la salut de la població". No obstant això, enguany no s'han assolit les xifres de l'històric estiu del 2003, quan unes 13.000 persones van perdre la vida a Espanya a conseqüència de les altes temperatures.
