Joves amb el braç enlaire i cantant el 'Cara al sol' per a 'rebentar' una acampada: "La rebel·lia s'ha tornat de dretes"

Després de la imatge de nois i noies exhibint simbologia franquista a la Porta del Sol aquest 12 d'octubre hi ha una mescla de factors que tenen a veure amb la "normalització" dels discursos ultres o la "resignificación" d'aquests elements per part de l'extrema dreta

L'acampada de Sol resisteix als atacs i provocacions dels ultres el 12 d'octubre: “Continua havent-hi molt feixisme”

Nois i noies molt joves entonant el 'Cara al sol', fent la salutació feixista o amb banderes franquistes. És una de les imatges que va deixar la Festa Nacional d'aquest 12 d'octubre, amb grups ultres intentant entrar a l'acampada pel dret a l'habitatge de la Porta del Sol. Els atacs, entre insults a Pedro Sánchez i crits de “vermell que veig, vermell que trepitjo”, van acabar amb cinc detinguts . Una escena que obre interrogants sobre què està portant a part d'aquesta generació a enarborar la simbologia que va sostenir la dictadura fa ja més de mig segle.

Les respostes no són simples i el fenomen porta temps sota la lupa dels investigadors en un context d'ascens de l'extrema dreta, malestar creixent i difusió del discurs ultra en xarxes socials. “No podem assumir que tots aquests joves són franquistes convençuts ni tampoc trivialitzar-ho”, sosté la politòloga Anna López Ortega, per a la qual coexisteixen diferents “motivacions”: “Alguns tenen un convenciment ideològic profund d'idees autoritàries, però per a uns altres funciona com una forma de pertinença o com a expressió de la transgressió. La rebel·lia s'ha tornat de dretes”.

Més enllà de les raons, l'autora de L'extrema dreta a Europa (Tirant Humanitats) apunta a diversos factors que afavoreixen imatges com les del diumenge: d'una banda, el “desconeixement històric”, el fet que aquests joves “no hagin viscut ni experimentat el que significa una dictadura” ni la seva realitat i conseqüències “se'ls hagin transmès prou”. Per un altre, la “resignificación” d'aquesta mena de símbols, alguna cosa que “ha fet de forma molt hàbil l'extrema dreta” per a presentar-los com a “rebel·lia o un desafiament al suposat ordre establert”.

Res d'això és possible sense el tercer element, segons l'experta: la “normalització” política i cultural dels discursos ultres. López Ortega assenyala que aquest tipus de missatges “no neixen del no-res” sinó que “troben ressò” quan partits polítics com Vox “relativitzen la dictadura, qüestionen consensos democràtics o presenten la memòria històrica com una imposició ideològica”. “Quan el feixisme es presenta com una broma o un acudit, deixa de #percebre com una amenaça a les llibertats”, agrega.

Aquesta “normalització” del franquisme de la qual adverteixen experts i estudis no és aliena a les dades. Segons el #CIS publicat a les portes del 50 aniversari de la mort de Franco, el 19% dels qui tenen entre 18 i 24 anys consideren que els anys de la dictadura van ser “bons” o “molt bons”, la franja en la qual més gent comparteix aquesta opinió per…