La salut ja no es mesura en anys, sinó en la lluita contra la solitud

Marta Villanueva, directora general de la Fundació Idis, analitza com la longevitat exigeix transformar el sistema de cures abans que l'aïllament sumi patologies a una població que viu més anys

Tota la informació sobre la V Jornada de Salut d'eldiario.es

En el marc de la V Jornada de Salut d'eldiario.es Marta Villanueva, directora general de la Fundació Idis, ha pres la paraula per a departir sobre Longevitat, cures i solitud i com bé ha indicat des del principi la salut és un bé que requereix un seguiment continu des del naixement fins que som majors: “L'ecosistema està canviant. La nostra esperança de vida està canviant i amb ella, a l'una, el nostre concepte de la sanitat, però sobretot el concepte de salut... Una cosa transversal que ens ha d'acompanyar tota la vida”. En aquest escenari, Villanueva ha apuntat que l'esperança de vida mitjana aconsegueix ja els 84 anys a Espanya, una dada que reconfigura el cicle vital. Ara, qui entra en els seixanta anys té per davant més de dues dècades de vida; un horitzó que força a anticipar les decisions sobre el propi envelliment.

La gestió d'aquesta longevitat requereix elaborar una ruta de salut comuna que garanteixi el bon funcionament de la medicina independentment de la zona geogràfica o de què parlem de sanitat pública o privada. Depassar la barrera dels cinquanta implica haver d'assumir una planificació activa en el benestar físic, mental i emocional. “Avui es disposa de dades sobre nutrició, exercici i vincles comunitaris que permeten millorar aquesta etapa, garantint que els anys guanyats no quedin llastrats per la dependència”, assegura.

Posteriorment, Villanueva ha continuat parlant de la dependència dels majors i la pressió sobre l'ecosistema de cures. Complir anys no equival a gaudir d'una bona vida. Els avanços en medicina preventiva i personalitzada han revalorat la mortalitat, però han elevat els diagnòstics de cronicitat i pluripatología. Aquest escenari situa al sector sociosanitari com un pilar indispensable per a sostenir a una població que perd autonomia i mobilitat, recordant que “la longevitat no consisteix per tant de solo a viure més anys. Consisteix a gaudir de benestar durant els anys viscuts”.

La resposta social davant aquesta vulnerabilitat reflecteix una clara divisió entre la responsabilitat familiar i els serveis professionals. El 100% de la població lliure de càrregues assumeix amb total certesa que requerirà suports sociosanitaris en envellir, mentre que el 75,4% de les persones que tenen gent al seu càrrec està directament implicada en l'atenció als seus familiars. Així mateix, el 75% de les llars acudeix a serveis complementaris com a teleassistència o centres de dia, i un 30% disposa d'assistència personal en el domicili.

L'opinió de la població sobre els serveis sociosanitaris és molt positiva el que porta al fet que optin per acudir a una residència per als seus majors sense por, alguna cosa que, generalment,…