“Traït” per Trump, Zelenski es regira contra les exigències de la Casa Blanca

Volodímir Zelenski no per a de rebre punyalades del qual en teoria hauria de ser el seu millor aliat, Donald Trump. Primer, l'anunci que els EUA anava a tornar a comprar dièsel rus; després, la sobtada pausa en l'intercanvi d'intel·ligència; després, les limitacions en la xarxa de satèl·lits Starlink, utilitzada per l'exèrcit ucraïnès per a les seves comunicacions internes. Aquesta successió de cops sembla haver esgotat la paciència de Zelenski, que ja no es mossega la llengua i s'està regirant contra la Casa Blanca. El dimecres, en una entrevista en la televisió britànica, se li va preguntar si se sentia “traït” pel president estatunidenc, i el líder ucraïnès va respondre que sí. “És una pena que estiguem perdent a un soci fort”, va dir. Zelenski tampoc va tenir objeccions a vincular al Govern estatunidenc amb el bloqueig de Starlink, una decisió, va assegurar, que “portarà amb si moltes pèrdues humanes”. El propi Elon Musk, propietari de la xarxa de satèl·lits, va reconèixer el dimecres que darrere de la mesura –ja rectificada, segons fonts militars ucraïneses– estava la mà de Trump. “Els sistemes Starshield [la versió militar de Starlink] són propietat del Govern estatunidenc i estan sota el seu control”, va afirmar en un missatge en X. L'empipament de Zelenski és tal que el mandatari ha ordenat reprendre els atacs contra les instal·lacions petrolieres russes. Tot un desafiament a Trump, que porta dies exigint la fi d'aquestes operacions sota l'amenaça de retirar l'ajuda militar a Kyiv i que el passat cap de setmana va decretar una “treva energètica” per a forçar el canvi d'escenari. “El bloqueig [als atacs contra refineries] ha acabat. Es va acabar”, va dir Zelenski al Financial Times . Tal dit tal fet: ahir mateix, les autoritats russes van informar d'un atac amb drons i míssils de creuer contra una refineria a la regió de Riazán, a 200 quilòmetres de Moscou. Sembla que Zelenski ha arribat a la conclusió que no té res a perdre: la balança de Trump sempre s'inclina cap al costat de Vladímir Putin; cada mesura del republicà és un baló d'oxigen per al Kremlin. L'última: una proposta perquè els països europeus descongelin part dels actius sobirans russos immobilitzats després de l'esclat de la guerra. La idea, segons informacions del Financial Times , va ser llançada a Miami la setmana passada, durant unes reunions entre els dos encarregats de negociar la pau en nom de Trump, Steve Witkoff i Jared Kushner, i representants d'Ucraïna i els seus aliats europeus. El pla estatunidenc passaria per transferir els fons congelats a un nou vehicle financer supervisat per Washington. La Casa Blanca considera que així s'aplanaria el camí perquè Moscou s'assegui a dialogar amb Kyiv. La proposta va ser rebuda amb estupor per Ucraïna i els seus socis continentals, que advoquen per la mà dura amb Rússia.

Ahir, el canceller alemany, Friedrich Merz, va subratllar que correspon a Europa decidir la destinació dels actius congelats en l'espai comunitari, valorats en desenes de milers de milions d'euros. “Això és assumpte nostre i som nosaltres els qui decidim sobre aquest tema”, va dir a la seva arribada a la cimera de la UE a Brussel·les. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, també va expressar la seva perplexitat pels últims moviments de la Casa Blanca. “Tenim, sens dubte, un enfocament diferent respecte a la guerra”, va sentenciar. “Hem de pressionar a l'agressor perquè detingui la guerra, no a la víctima perquè es rendeixi”, va agregar. Però serà difícil que totes aquestes paraules facin mossa en Trump, almenys a curt termini. El president estatunidenc està centrat ara en les eleccions de mig mandat, molt marcades pel mal rumb de l'economia. L'alça de preus del combustible derivat de la guerra de l'Iran amenaça amb passar factura als republicans en les urnes, i Trump creu que l'acostament amb Moscou pot servir per a corregir la situació: si el petroli rus flueix lliurement, pensa, els consumidors de seguida notaran l'alleujament en les seves butxaques. Els experts, no obstant això, qüestionen aquest raonament: les quantitats de dièsel rus alliberat anunciades per Trump –35,8 milions de barrils– equivalen a la demanda interna dels EUA de nou dies. Una gota en l'oceà. Fins al Kremlin reconeix que la mesura és insuficient: ahir, el seu portaveu, Dimitri Peskov, va dir que l'arribada del dièsel rus “tindrà un efecte positiu en l'estabilització dels mercats petroliers, encara que no serà suficient per a estabilitzar-los per complet”. Que les concessions a Moscou serveixin per a obligar a Putin a negociar la pau també està en dubte. Des que Trump va tornar al poder, l'autòcrata rus ha defugit una vegada i una altra qualsevol temptativa diplomàtica. El seu objectiu és doblegar a Ucraïna, i no renunciarà a ell, perquè està convençut que el temps juga al seu favor. Si es consumeixi la fractura de Washington amb Kyiv, per descomptat, ho tindrà més fàcil.