Blaumut: “Fem una pausa per a focalitzar-nos en projectes personals, portem catorze anys de molta canya”

La casualitat fa que el mateix dia de la trobada amb Blaumut, la Contra de La Vanguardia publiqui unes paraules del conferenciant motivador de directius, Victor Küppers, que afirma que els escolta per a estar de bon ànim i feliç. A Xavi de l'Església, veu i lletrista del grup barceloní, se li veu, no molest, però sí que desassossegat. Se li nota que si se li hagués preguntat per aquestes declaracions ja més distès al final de l'entrevista hauria tingut la suficient confiança com per a teatralitzar una resposta, amb els braços aixecats falsament gemegaires i fent broma, dient una cosa semblant a: “Que nosaltres també sabem estar tristos!”. Però a Blaumut se'ls ha interpel·lat sobre aquesta qüestió al principi de l'entrevista i la replica, malgrat estar repleta de correcció, no dissimula l'intent de #treure l'etiqueta de banda joiosa. “També tenim cançons molt crues...”, opta per dir el cantant. La conversa amb Xavi de l'Església i Oriol Aymat (chelista), dues dels cinc membres de Blaumut, va molt d'això mateix: de sentiments, d'estats d'ànim, de moments bons i no tan bons i de la necessitat de descans. Perquè la banda, després del concert del dissabte a la Sala Apol·lo, es detindrà per a tornar amb nou material. Però ni ells saben fixar la data de retorn. Comparteixen aquesta idea que sou una banda feliç? XAVI DE L'ESGLÉSIA: No especialment... De fet, també tenim cançons molt crues. Se'ns associa molt a les primeres cançons que van sortir, com Pa amb oli i surt o Bicicletes, que tenen un caire molt més alegre. No obstant això, hòstia, en sis discos hem fet cançons de tot, hi ha molt de tot. Quan escric cançons, acostumo a treure dimonis. Per a mi és un gran psicòleg escriure cançons. Quan les escrius coincideix amb moments d'alegria i amb moments de no tanta alegria. ORIOL AYMAT: Sovint, les vivències emocionalment més impactants i potents són les que porten a escriure. I aquestes vivències acostumen a ser les menys happy... En Blaumut hi ha part de poesia, una poesia que ajuda a transformar el lleig en bonic, l'insuportable en agradable. Però Pa amb oli i surt i Bicicletes són les vostres peces més conegudes i són extraordinàriament alegres... O.A.: Les cançons radiofòniques acostumen a ser més de tarannà fàcil. Les més crues no les trobaràs en la ràdio i no les escoltes si no les cerques. És més fàcil escriure una cançó optimista que una melancòlica? X.I.: No. Les cal salin soles i les cal trigues mesos i mesos fins que no dius 'ara la veig més rodona i funciona i té tot el sentit que li volia arribar a donar'. En el comunicat en què vau anunciar l'atur, dieu que és “necessari per a obrir un parèntesi en els escenaris” i dedicar temps a la composició del vostre pròxim treball, “sense data de sortida i sense presses”.