Carlos Hipòlit: "Els actors desenvolupem una empatia major per la resta de persones"

Mig segle de carrera, que es diu aviat.El 30 de novembre, compleixo 70. I estic al·lucinant una mica. Com ha passat? Em sento molt afortunat perquè 50 anys treballant en el que a un li agrada , en una professió tan insegura com aquesta, tan intermitent, i no havent tingut grans aturades mai, és com un miracle. Hi ha molta precarietat, i conec a moltíssims companys que ho estan passant malament. Mai he escatimat l'esforç i sempre he intentat donar tot i que la sort m'enxampés amb els deures fets. Però la veritat és que cal tenir sort, perquè jo conec a extraordinaris talents que a vegades passen ratxes de molt poc treball. Jo vaig una mica com de puntetes, com dient: "Continuaran creient que serveixo per a això? Jo no faré molt de soroll, no sigui que descobreixin una altra cosa".En els aniversaris resulta inevitable tirar la vista enrere i recapitular. De què s'acorda? Els títols que vaig fer amb Miguel Narros en el Teatre Espanyol durant cinc anys seguits van ser molt importants per a mi, perquè jo era jove llavors, em van donar molta visibilitat i van ajudar al fet que la gent em conegués. Uns anys després vaig entrar en la Companyia Nacional de Teatre Clàssic amb Adolfo Marsillach , i aquí també vaig fer personatges meravellosos com 'El metge de la seva honra', 'El misantrop', el do García de 'La veritat sospitosa', 'El burlador de Sevilla'... I després, quan em vaig posar a fer teatre 'comercial', em van tocar, sorprenentment per a mi, tres exitazos d'aquests de rebentar les taquilles. Un va ser 'Art ', que per a mi també és una etapa inoblidable. Després 'El mètode Grönholm', que va estar tres anys, i 'El crèdit', que va ser una altra bomba enorme. Aquests personatges també els recordo molt. Per no parlar del teatre musical: el pare de 'Billy Elliot' és un personatge inoblidable; el capità von Trapp de 'Somriures i llàgrimes', que ja pots imaginar la il·lusió que em va fer; el Benjamin Stone de 'Follies', amb Mario Gas... I podem seguir amb el cinema i la TV, més enllà de 'Explica'm'.Clar: 'Desapareguda', el Felip II que em va escriure Olivares en 'El Ministeri del Temps', 'El meu germà de l'ànima'...Què aprèn un de la naturalesa humana sent actor?Quan jo era petit, els meus pares em van ensenyar alguna cosa en el que insistien molt: que intentés sempre posar-me en el lloc de l'altre.Això no és fàcil.Exacte. Perquè clar, dius: "Aquest m'ha fet malament, perquè jo li agafo mania". I no: per què ha fet això? Intento entendre-ho. I té molt a veure amb el nostre treball d'actors. A tu et toca interpretar un personatge al qual li passen determinades coses i que es comporta d'aquesta manera en aquesta situació imaginària. Hi ha sempre una tendència a jutjar-ho: em cau bé, em cau malament, és un tipejo o és un tipus meravellós. I generalment, a l'hora d'acostar-nos a estudiar aquest personatge, cal evitar jutjar-lo. El que cal intentar és entendre-ho: Com hauria reaccionat jo en aquesta situació? Probablement d'una altra manera.