L'SNP llança una gran campanya per pressionar Burnham i aconseguir un segon referèndum per a Escòcia
El Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès) està decidit a mostrar al primer ministre britànic, Andy Burnham, que la independència, o almenys un segon referèndum, té prou suport entre la ciutadania del país. Per això els independentistes han aprofitat l'obertura aquest dijous del seu congrés anual, que té lloc a Aberdeen fins dissabte, per llançar la campanya "Choose Scotland", definida per l'SNP com la més ambiciosa des del referèndum del 2014. La mobilització s'allargarà fins Nadal i inclourà anuncis digitals, un espai de propaganda política televisiva i una enquesta sobre la independència i el dret a decidir, que el partit preveu distribuir a 1,5 milions de persones. També hi haurà una jornada nacional de mobilització el 30 de novembre, diada de Sant Andreu, patró d'Escòcia. En declaracions a la premsa prèvies a l'inici del conciliàbul, el primer ministre, John Swinney, ha assegurat que el moviment independentista torna a guanyar impuls. "El vent bufa a favor de l'SNP i del moviment del sí", ha dit, i ha reivindicat la majoria favorable a la independència que hi ha, en escons, al Parlament escocès. La formació, que l'any vinent complirà 20 anys en el poder, també assegura que el suport al sí arriba actualment al 52%, segons una enquesta publicada per Survation aquesta mateixa setmana, quan s'exclouen els indecisos. La xifra, però, no equival al suport sobre el conjunt de l'electorat, més o menys 4,3 milions de persones. En tot cas, la campanya vol capitalitzar el presumpte desgast dels laboristes al nord del Mur d'Adrià. L'esmentada enquesta situa l'SNP al capdavant de la intenció de vot per a les eleccions generals britàniques del 2029. Un horitzó molt més que llunyà a hores d'ara, tot i el tam-tam d'avançament electoral que se sent a Westminster, segons el qual Burnham buscaria la validació d'un mandat propi la primavera vinent. Periòdicament l'independentisme escocès intenta buscar fórmules per revifar el moviment, amb la vista posada en la celebració de la segona consulta. Fa un mes, l'SNP, el Plaid Cymru (gal·lesos) i el Sinn Féin (republicans irlandesos) van escenificar la creació d'un front comú per intensificar la pressió sobre el premier i trencar una llança en favor de la independència i l'acceptació de consultes legals i vinculants. Londres, de moment, no en vol saber res. "El temps de Westminster s'està acabant", escrivien en la declaració conjunta, signada pel primer ministre d'Escòcia, John Swinney; el de Gal·les, Rhun ap Iorwerth, i la cap de l'executiu nord-irlandès, Michelle O'Neill. Una frase més que optimista, en especial en el cas del País de Gal·les, on els partidaris de trencar amb el Regne Unit no han superat mai el 30%, i on no és cap prioritat immediata, ni tan sols de l'actual executiu, formalment independentista. Sí que ho és per al d'Escòcia, i per això John Swinney ha tornat a llançar l'esquer aquest dijous. I no ho ha fet en el buit. El 9 de setembre, durant la sessió de control del primer ministre, Andy Burnham va assegurar que es podria celebrar un segon referèndum si l'opinió pública hi mostrés prou suport. Per això la campanya "Choose Scotland" inclou la realització de l'enquesta més nombrosa que s'hagi fet mai sobre la qüestió. Amb anterioritat, com ha estat habitual en tots els primers ministres, des de Theresa May (2016) fins a Keir Starmer (2026), Burnham havia dit que el referèndum no era "damunt la taula". Però a la cambra, Burnham va comparar la situació amb les condicions per celebrar un referèndum sobre la reunificació d'Irlanda del Nord amb la República d'Irlanda, segons el que estableixen els Acords de Pau de Divendres Sant. En altres paraules, si hi ha prou gent que vol votar o que és partidària de la independència, el dret que es pronunciïn no es pot negar. Cal establir, però, quines són les fórmules per mesurar-ho. ¿N'hi haurà prou només amb una enquesta gegantina impulsada per l'SNP? Difícil de dir, i difícil d'empassar per al govern de Londres. Afers constitucionals, a debat El congrés d'Aberdeen té les qüestions constitucionals al centre del debat, amb resolucions sobre la independència, la reincorporació a la Unió Europea –en això l'SNP coincideix amb Burnham–, la transferència de més competències a Edimburg i l'abolició del ministeri d'Escòcia. Swinney defensa que la independència permetria al país decidir sobre els seus recursos energètics, tornar a formar part de la UE i gestionar amb més autonomia política l'atenció a la gent gran. El congrés coincidirà divendres amb la primera gran visita pública d'Andy Burnham a Escòcia després d'arribar a Downing Street. Segons el govern britànic, la visita se centrarà en la descentralització, i el govern ha descartat que s'hi anunciïn novetats sobre el futur dels jaciments petrolífers de Jackdaw i Rosebank, al mar del Nord. L'SNP ha convidat Burnham a assistir al seu congrés i li exigeix que hi arribi amb els 200 milions de lliures –uns 230 milions d'euros– que els laboristes van prometre per a la població de Grangemouth, una ciutat industrial en decadència, on l'any passat va tancar una refineria, cosa que va provocar la pèrdua de centenars de llocs de treball. L'SNP retreu al govern britànic que hagi destinat recursos públics a altres instal·lacions industrials, com les siderúrgiques de Scunthorpe i d'altres zones d'Anglaterra, i que el compromís amb Grangemouth continuï pendent.
