La fallada del Suprem sobre la llei de néts amenaça amb deixar sense vot als qui ja van provar l'exili dels seus avantpassats

La suspensió cautelar dictada pels jutges treu del cens a més de 160.000 electors de l'exterior, sense distingir com van accedir a la nacionalitat

El Suprem ordena suspendre el vot de 163.020 espanyols malgrat que el Govern el considera “materialment impossible”

La ratificació per part del Tribunal Suprem de les mesures cautelars que congelen el dret al vot dels descendents de represaliats del franquisme amenaça amb impedir la participació en les pròximes generals de més de 160.000 espanyols que es van acollir a la llei de néts, comptin o no amb documents que acreditin l'exili dels seus avantpassats.

En les seves actuacions, l'Alt Tribunal distingeix entre dues formes d'accés a la nacionalitat. D'una banda, els qui van aportar documents de l'exili dels seus avantpassats. I, per un altre, els qui es van acollir a la instrucció que donava per exiliat a qualsevol que hagués sortit d'Espanya entre 1936 i 1955 i sobre la qual el Suprem ha llançat sospites que pot ser irregular. D'acord amb aquestes actuacions, el primer grup sí que pot votar. Però la decisió que han pres els jutges és suspendre preventivament el sufragi de tots. I deixar en mans dels consolats la tasca de garbellar cada expedient.

El Govern porta setmanes advertint de les “dificultats” existents i fins i tot de la “impossibilitat material” d'executar una ordre que suposa revisar milers de concessions de nacionalitat. Aquest dimarts, un portaveu de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va confirmar a l'eldiario.es que, fins al moment, cap consolat ha remès a l'Oficina del Cens Electoral (OCE) —l'òrgan encarregat de la formació del cens— les certificacions necessàries per a poder discriminar als electors i aixecar-los la suspensió cautelar.

És una informació que confirma que en el mes que ha transcorregut des que el Suprem va adoptar la decisió ratificada aquesta setmana, l'Administració ha mantingut una actitud d'inacció. Fuentes del Ministeri d'Exteriors defensen que el seu departament —del qual depèn la xarxa consular— “està complint i complirà en tot moment amb la legalitat vigent” i aplicarà “amb la màxima diligència les mesures cautelars del Tribunal Suprem”.

Però insisteixen, no obstant això, que la seva implementació “resulta molt complexa per a molts consolats”, tal com figura en els informes de la Direcció General d'Espanyols en l'Exterior i d'Assumptes Consulars que consten en el procediment obert en el Suprem i que han analitzat els jutges. D'acord amb aquests informes, el Registre de Matrícula Consular no conté cap camp informàtic que identifiqui per què via concreta es va adquirir la nacionalitat. Per tant, per a executar l'ordre del Suprem seria imprescindible revisar manualment d'un en un els 163.020 expedients.

Fuentes de l'Executiu admeten que, davant aquest escenari, l'única via possible seria deixar fora del cens a totes aquestes persones malgrat el mal irreparable que suposa furtar el dret al vot a persones que, d'acord amb…