De la innovació a l'hospital: els obstacles perquè la Medicina de precisió estigui a l'abast de tots

Experts i autoritats debaten en la VI Jornada de Salut sobre com accelerar l'arribada de tractaments personalitzats a tots els pacients per igual

Tota la informació sobre la V Jornada de Salut d'eldiario.es

La VI Jornada de Salut va reprendre la sessió després d'un breu recés abordant un repte clau per a la sanitat pública: Democratitzar l'avantguarda en la medicina de precisió. En els últims anys, els avanços científics han transformat la manera d'abordar les malalties complexes. Diagnòstics precoços basats en perfils genètics, teràpies dirigides i personalitzades que prolonguen l'esperança de vida són ja una realitat. No obstant això, l'alta tecnologia mèdica té un cost elevat. La qüestió clau resideix a trobar les vies de finançament i distribució idònies perquè aquests fàrmacs d'última generació desembarquin en el Sistema Nacional de Salut (#SNS) de manera àgil i sense que el codi postal dels pacients condicioni les seves oportunitats de rebre'l.

César Hernández, Director General de Cartera Comuna del #SNS i Farmàcia del Ministeri de Sanitat, va obrir el debat analitzant els terminis d'implementació de les innovacions en el mercat. El directiu va començar subratllant la solidesa assistencial del país: “tenim un nivell d'excel·lència clínic molt alt, però és cert que els temps des que una teràpia innovadora s'aprova a Europa fins que arriba al #SNS solen ser elevats perquè no depèn d'una sola administració”.

Es tracta d'un entramat complex en el qual intervenen múltiples actors. Daniele Candini, Director Mèdic d'Oncologia a Espanya de Daiichi Sankyo, va emfatitzar que més enllà de la col·laboració entre farmacèutiques, agències reguladores, el Ministeri de Sanitat i els governs autonòmics, “existeixen altres factors molt determinants com són l'impacte pressupostari i el benefici del valor clínic del fàrmac, que poden fer que s'allargui més o menys el procés final”.

El finançament és, precisament, un dels grans esculls. Pilar Garrido, Cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Ramón y Cajal, va intervenir per a remarcar la necessitat d'aprofundir en la transparència institucional: “Malgrat que la transparència i la tendència ha millorat molt, encara s'ha de continuar millorant en aquest aspecte”. Al seu judici, el procés emmalalteix d'una gran heterogeneïtat, perquè la decisió final recau en les Comunitats Autònomes —tant en la partida pressupostària com en l'execució—, la qual cosa a vegades genera desacords amb les directrius marcades pel Ministeri.

Aquesta suma de condicionants provoca que l'arribada efectiva dels tractaments al malalt sofreixi demores excessives. No obstant això, Hernández va descartar que existeixi un problema estructural de discriminació: “El sistema actualment és equitatiu i arriba a tots. No obstant això existeix marge de millora i el Ministeri busca una estructura general reforçada i estable que aculli a tots, perquè les Comunitats vagin de la mà i treballin juntes en una mateixa direcció”.

Per part seva, Candini va coincidir a enfortir la cohesió territorial i va suggerir revisar les fases de negociació: “les decisions centralitzades que arriben des del Ministeri han de ser més vinculants a nivell autonòmic, ja que acceleraria els temps i agilitaria els processos actuals perquè els fàrmacs arribin als pacients”. Així mateix, va defensar que “igualment les negociacions i els tràmits d'aquests medicaments haurien de #iniciar durant la fase d'estudis i no quan ja està llest per a sortir al mercat”.

En el pla financer, César Hernández va aportar dades concretes sobre l'esforç públic realitzat: “el Ministeri de Sanitat ha invertit 100 milions per a democratitzar la medicina de precisió en les Comunitats Autònomes, però els costos han continuat augmentant a causa de diversos factors com els diagnòstics millorats o el seguiment individual als hospitals. Per tant, cal arribar a un equilibri entre invertir i tenir controlat el mercat i les necessitats generals. Això no va de tractar només a l'1% de pacients amb un tipus particular de càncer si no a tots els que sofreixen càncer, independentment del tipus que sigui o la seva condició social. L'objectiu és no deixar a ningú enrere”.

En el tram final, els ponents van debatre sobre un assoliment sense precedents: l'increment ininterromput de la supervivència. Pilar Garrido va recordar com ha canviat el paradigma oncològic: “S'està aconseguint. Fa anys la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) ja es va plantejar aquest panorama i els tractaments de pacients de llarga durada, encara que en aquell moment estava gairebé tot centrat en el càncer de mama perquè era en el qual se sabia que hi havia més supervivents de llarga durada. Ara, per sort, la realitat ha canviat. Molts tumors, com el de pulmó, són tractables a llarg termini i permet als pacients tornar a tenir una vida digna”. Amb tot, l'especialista va posar l'accent en la dimensió humana de les cures en matisar que “també és veritat que no totes les malalties cròniques són iguals i, al final, l'important és viure bé, no simplement més”.

El debat va concloure amb una reflexió transversal: malgrat els obstacles burocràtics, els terminis d'aprovació i les asimetries de finançament autonòmic, l'accés a una sanitat d'avantguarda ha de ser universal i garantit en totes les etapes de la vida.