Les autoritats del temps decideixen que els rellotges atòmics i els astronòmics vagin cadascun pel seu costat

Per molt que ho diguin les matemàtiques, el dia no dura 86.400 segons. La rotació terrestre no és tan regular. I això provoca un desajustament entre el segon marcat pels astres i el mesurat pels rellotges atòmics, l'estàndard oficial. Des del segle passat, per a balancejar l'equació, s'introduïa un segon de més, anomenat intercalar, cada cert temps. Ara, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures ( BIPM , per les seves sigles en francès) ha decidit dir adéu al segon intercalar . Des de l'any que ve, deixaran que la diferència entre el temps universal (UT1, l'astronòmic) i el Temps Universal Coordinat (UTC per les seves sigles en anglès) creixi lliurement. Seran les generacions futures, quan aquesta diferència s'acosti a l'hora, les que hagin de solucionar el seu problema. L'Oficina, reunida en Versalles, ha aprovat aquest dijous avançar vuit anys la fi d'aquests ajustos, previst inicialment per a 2035, davant els riscos que comporten per als sistemes de sincronització horària i la ràpida evolució tecnològica.