La increïble projecció golejadora de la piconadora del Barça

Si el Barça arribés a les finals de la Supercopa d'Espanya, de la Copa del Rei i de la Champions League (sense ronda prèvia abans de vuitens) disputaria una total de 61 partits oficials en la temporada 2026-27. Amb la mitjana que porta de gols per trobada (4,3), després de vuit jornades de Lliga i dues de la fase lliga de la màxima competició europea, acabaria el curs amb 262 punts. Lògicament, és una hipòtesi de gairebé impossible compliment perquè, entre altres coses, comportaria guanyar tots els partits amb una efectivitat impressionant. Però la dada serveix per a donar valor a les meravelloses xifres del Barça en aquest inici de campanya. És una piconadora. No es tracta només del ple de 10 victòries, sinó també de la imatge de superioritat oferta en tots els partits. Fins i tot en els quals més es van complicar perquè els rivals es van avançar en el marcador, el Barça va reaccionar aviat i va acabar aconseguint la victòria amb folgança. Va succeir en les tres remuntades davant Rayo Vallecano (5-2), Sevilla (1-3) i Galatasaray (1-4). Raphinha és el màxim realitzador amb 14 dianes, 12 en Lliga per a liderar el Pichichi i dos en la Champions. Les ha aconseguit en només vuit partits perquè s'ha perdut per lesió els dos últims polsos davant Getafe i el citat equip turc. La seva increïble mitjana golejadora és de 1,75 punts per partit jugat i tot apunta que estarà disponible per al Betis-Barça de demà dissabte abans dels enfrontaments de luxe contra PSG i Reial Madrid. Els seus companys han permès al brasiler #recuperar amb tranquil·litat de les molèsties amb les quals va tornar de la selecció brasilera en recollir el testimoni del gol. Ja són deu els jugadors de la plantilla que han marcat en aquestes deu trobades, amb protagonisme per a Lamine Yamal (8), Fermín López (5), Karim Adeyemi (4), Gabriel Jesus (3), Anthony Gordon (2) i Joao Cancel·lo (2), sense oblidar les dianes de Pedri González, Jules Koundé i Xavi Espart. A més, Cancel·lo i Gordon van provocar els autogoles de Villalibre i Lejeune contra Racing i Raig, respectivament. El Barça arriba a la porteria rival amb la verticalitat adequada. No és un equip descontrolat en una anada i volta constant, una tendència tan divertida com perillosa en les dues primeres temporades de Hansi Flic en la banqueta, sinó que continua dominant els partits amb un alt tant per cent de possessió que desgasta al rival. I la diferència amb etapes en el club de massa toc horitzontal és que aquest Barça quan veu l'espai lliure no especula i l'ataca per a fer mal.