John Berger: escriure amb els ulls, mirar amb la prosa

John Berger (Londres, 1926-Antony, França, 2017) és un d’aquells intel·lectuals del segle XX que avui semblen impossibles. Combatiu i erudit, marxista ferri amb un gust artístic refinadíssim, políticament militant i intel·lectualment sofisticat, selecte i popular, Berger va aconseguir, igual que un col·lega coetani seu també crític d’art, Robert Hughes, una proesa actualment inconcebible: envoltar-se d’una aurèola de fama sense vendre’s el rigor ni dilapidar el prestigi ni deixar-se adulterar les idees i alterar les prioritats. Tant Berger com Hughes assoliren la fama gràcies a dues fites culturals de la televisió, Ways of Seeing (1972) i The Shock of the New (1980), respectivament, que feren arribar les arts plàstiques al gran públic d’una manera didàctica però, alhora, seriosa i experta. El que importa, en tot cas, és que, més enllà de la glòria televisiva, ni Berger ni Hughes mai no deixaren de fer sobretot el que per a ells eren les tasques principals: mirar, pensar, escriure. És en part per això que tot el que escriviren encara ara ens resulta com a mínim interessant. La relació de l'autor amb el llenguatge La majoria dels textos de Berger aplegats a Confabulacions, publicats ara en traducció catalana de Martí Sales a la imprescindible editorial Arcàdia, són breus, de to menor i es despleguen mitjançant una estructura erràtica o imprevisible, que va pegant bots d’aquí cap allà i que no segueix el curs d’un raonament per tal d’exposar una tesi sinó que es deixa guiar per associacions, correspondències, intuïcions, pulsions verbals. A moments desconcerta, però és part de l’encant del llibre, que té com a nucli temàtic i expressiu la relació de l’autor amb el llenguatge: “Per a mi escriure ha estat una activitat vital: m’ajuda a trobar el sentit de les coses i continuar”. A més, Berger té un bagatge tan colossal (en sap de política, d’art, de literatura, i arrossega molta vida viscuda) i té un domini literari tan versàtil i consistent (va escriure narrativa, poesia, teatre, guions, assaig, periodisme) que en el moment més inesperat és capaç de treure’s de la màniga uns asos formidables, com quan compara una fotografia de Charlie Chaplin de vell amb el darrer autoretrat de Rembrandt. Escrits al tram final de la seva vida, els textos de Confabulacions es caracteritzen sobretot per la seva heterogeneïtat: hi ha una carta una mica cursi dirigida a Rosa Luxemburg, hi ha una reivindicació breu i d’aires camusians de l’antigregarisme i del no sotmetiment a les jerarquies, hi ha comentaris sobre l’actualitat sociopolítica (les inevitables flamarades furioses de Berger contra “l’ordre global totalitari del capitalisme especulatiu financer”), hi ha visites als tallers d’amics artistes, hi ha descripcions d’obres d’art, hi ha una reflexió entre lírica i filosòfica sobre la naturalesa de les cançons, hi ha referències a noms tan dispars com Johnny Cash, Nicolas Poussin, García Lorca i Antonello da Messina...