El cost estratosfèric de no actuar davant la crisi ecològica: les xifres de la Unió Europea

Aquesta darrera setmana la Generalitat ha anunciat que es farà càrrec de 75 milions d’euros dels costos causats per les darreres pluges torrencials. La xifra és una petita mostra del degoteig constant de despesa pública causada pels efectes de la crisi ecològica. Però la problemàtica climàtica no només afecta l’arca pública, també suposa un desgast econòmic per les famílies i les empreses d’assegurances. Per saber l’impacte monetari d’aquests fenòmens, l’Agència Europea del Medi ambient ha recopilat les pèrdues anuals que han suposat els fenòmens meteorològics extrems a la Unió Europea (UE). Malgrat que les xifres econòmiques només tenen en compte les despeses directes, –per exemple, les registrades pels governs i les asseguradores– i no les indirectes, les dades són implacables. En els darrers quatre anys que es tenen dades (2020-2024) la crisi ecològica ha costat 208.000 milions d’euros als europeus. Aquesta xifra és més elevada que el pressupost anual que disposa la UE. L’estudi, presentat aquest mes de setembre, fa una retrospectiva de les pèrdues des de la dècada dels anys vuitanta i diferencia els esdeveniments causants d’aquests danys amb tres tipologies: els climatològics, els hídrics i els meteorològics. 208.000 : milions d’euros ha costat la crisi climàtica als europeus els darrers quatre anys. De la mateixa manera que en les darreres dècades s’ha registrat un increment de temperatures i una pèrdua de biodiversitat global, els costos de la crisi ecològica segueixen una tendència a l’alça. Els gràfics també recullen l’impacte que va causar algunes de les tempestes més mortíferes –i cares– de la història d’Europa, com van ser els anys 1990,1999 i 2002. Tots tres anys es registren pèrdues que freguen els 40.000 milions d’euros, però sobretot van ser anys que van marcar un canvi en la manera de percebre i comunicar els fenòmens extrems. El centenar de víctimes mortals que van causar les tempestes Lothar i Martin, al centre d’Europa, van obligar les autoritats a admetre que havien subestimat la previsió. Des de llavors s’han pres noves mesures per transmetre pronòstics extrems i gestionar episodis de crisis nacionals. El 2021 es bat el rècord de l’any amb més pèrdues registrades, amb un cost de 65.000 milions d’euros. Aquest va ser l’any en el qual Catalunya va patir la borrasca Filomena, mentre que Alemanya va rebre els impactes de les inundacions a la regió de Renània, que van posar fi a la vida de 180 persones. Els anys següents es continuen registrant dades mil milionàries que ronden els 50.000 milions d’euros anuals, molt lluny de la mitjana registrada de la dècada dels vuitanta i noranta, on es registra una mitjana de 12.000 milions d’euros de pèrdues. La inacció, el preu més car Com és esperable, cada territori rep les conseqüències de la crisi ecològica en diferents formes i graus d’intensitat.