Deu anys per reduir l'obesitat, el consum de tabac i les morts per càncer

L'esperança de vida a Catalunya és molt elevada: les dades més actualitzades (2024) la situen en els 86,6 anys en les dones i els 81,6 en els homes. Però la realitat demogràfica i social és complexa. Hi ha més malalties cròniques i situacions de dependència i fragilitat, més problemes de salut mental i més desigualtats socioeconòmiques, per la qual cosa els anys viscuts amb bona salut baixen fins als 67 en les dones i fins als 68 en els homes. En altres paraules: les catalanes viuen 19 anys de la seva vida amb baixa o poca qualitat de vida, i els catalans 13. "El repte ara no és viure més anys, sinó amb més salut, benestar i autonomia. Això és el gran canvi que plantegem", ha afirmat la consellera de Salut, Olga Pané, durant la presentació del desè Pla de Salut de Catalunya. Aquest instrument, que ha de marcar les polítiques públiques de la Generalitat en l'àmbit de la salut, fixa 50 objectius per assolir el 2035. Principalment, el departament es compromet a treballar per arribar a una esperança de vida amb bona salut de 70 anys –dos anys més que ara–, reduir un 15% les morts per causes evitables –com ara determinats tumors, ictus, lesions físiques i suïcidis– i situar el consum de tabac per sota del 15% de la població. Però també inclou altres prioritats, com assolir una supervivència al càncer del 70% al cap de cinc anys, reduir el percentatge global de baix benestar emocional per sota del 10% i que la meitat de la població compleixi els nivells d'activitat física recomanats i es redueixi l'excés de pes per sota del 30% entre els infants i del 50% entre els adults. Per complir aquests objectius, la Generalitat ha marcat diverses intervencions prioritàries. Per exemple, actuacions per facilitar l’accés a una alimentació assequible de bracet amb el sector comercial perquè els productes saludables siguin més fàcils de trobar als supermercats, que hi hagi mesures econòmiques i fiscals per afavorir l'alimentació saludable, una millor oferta alimentària als menjadors i cafeteries dels centres educatius i canvis en l’etiquetatge nutricional. A més, la nova llei del tabac ampliarà els espais lliures de fum i regularà els productes de nicotina per desincentivar-ne el consum. Dolors i exercici físic L'any 2024 van morir a Catalunya 67.107 persones, de les quals 10.939 van ser per morts evitables. Per exemple, el 16% de les defuncions tenien el càncer de pulmó com a primera causa. Una anàlisi del departament de Salut demostra que malalties com el càncer, els infarts i l'Alzheimer tenen un pes important en la mortalitat prematura, però les caigudes, el dolor lumbar i els trastorns mentals condicionen més anys viscuts. De fet, estima que les caigudes i el dolor lumbar han disparat als 120.000 els anys de vida perduts o viscuts amb discapacitat al país. Per això, el Govern subratlla la necessitat de detectar la fragilitat de manera precoç i intervenir abans que es produeixi un deteriorament funcional. Ara bé, l'edat, la discapacitat, les malalties, la dependència i les responsabilitats familiars poden dificultar el manteniment d’una vida activa, i el departament assegurà que impulsarà programes específics per a les dones, la gent gran, les persones amb discapacitat i les famílies en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. També activitats extraescolars esportives per a infants a partir del 2027. Aules i ambulatoris Les diferències demogràfiques en salut també són territorials. L'esperança de vida als barris més rics i als més pobres presenta una bretxa de vuit anys en les dones i de deu en els homes, i el pla parteix de la base que les condicions socials, urbanes, laborals i educatives han de canviar per capgirar-ho. S'hi plantegen reforços als centres d’atenció primària (CAP) de zones d’alta vulnerabilitat, més prevenció del fracàs escolar i de l’abandonament educatiu prematur i un augment dels programes d'activitat física. El nivell educatiu és un altre dels factors que influeixen en l'autopercepció de la salut: aproximadament el 89% de les persones amb estudis superiors la valoren positivament, davant del 56,5% de les que tenen un nivell educatiu més baix. Per això, entre les mesures en l'àmbit educatiu el Govern vol concentrar esforços en reduir la taxa d’abandonament escolar prematur del 13,5% actual fins al 9%. També garantir la cobertura de les necessitats sanitàries dels alumnes amb malalties cròniques durant l’horari lectiu, amb la incorporació d'infermeres o tècnics. En l'àmbit de la salut mental, el pla preveu integrar les xarxes de salut mental i addiccions per reforçar l'atenció primària, que actualment atén el 17% de les consultes. També s'incorporaran els factors ambientals i climàtics a la planificació sanitària, amb mesures per mitigar els efectes de les onades de calor, reduir l'impacte de la contaminació atmosfèrica i disminuir la petjada de carboni dels centres sanitaris, mitjançant criteris ambientals en la compra pública de medicaments i productes sanitaris. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que el seu executiu actua amb estratègies a llarg termini. "Avui tenim un exemple de planificació, ho dic per fer valdre les coses que fem bé, ho hem fet des de l'any 90, amb un primer pla el 1995. I aquesta vegada no és només a 5 anys vista, sinó a 10", ha conclòs.