Front comú del govern i els Mossos contra les ciberestafes, el segon delicte més denunciat a Catalunya

L'Agència de Ciberseguretat i els Mossos d'Esquadra s'han unit per lluitar contra les ciberestafes, el segon delicte més denunciat a Catalunya, només per darrere dels furts. Entre el 2024 i l’agost del 2026, aquests fraus han causat un perjudici econòmic acumulat de 490 milions d’euros i han afectat més de 200.000 víctimes.

El pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals 2026-2028 neix arran de l'augment d'aquest fenomen i el govern l'aprovarà dimarts vinent al consell executiu. El pla vol reforçar la prevenció, la investigació policíaca i la coordinació entre els organismes implicats, com ara entitats bancàries, plataformes digitals i operadors de telefonia mòbil.

En la presentació del pla, Miquel Àngel Garcia Alvira, comissari general de Tecnologia de la Informació i la Comunicació de Mossos, ha dit que les ciberestafes eren una "amenaça de primer ordre" i que el delicte encara ara era infradenunciat, allò que es coneix com a "xifra negra", cosa que en dificulta el coneixement. Laura Caballero, directora de l'Agència de Ciberseguretat, ha afegit que també es pretenia de donar eines a la ciutadania per a moure's en l'entorn digital de manera segura i disposar d'equips i grups de treball especialitzats en la lluita contra les ciberestafes.

220 denúncies diàries

A Catalunya es registren unes 220 denúncies diàries relacionades amb les ciberestafes. Fins l’agost del 2026, els Mossos d’Esquadra n’han comptabilitzades 53.577. Només durant els primers vuit mesos d’enguany, l’impacte econòmic ha estat de 103 milions d’euros. És, ara mateix, el segon delicte més denunciat a Catalunya.

Les dades de l'Agència de Ciberseguretat indiquen que les ciberestafes han afectat més de 200.000 persones entre el 2024 i l’agost del 2026. El 51% de les víctimes són homes i el 49%, dones. La franja d’edat amb més incidència és la que va de 31 anys a 64, tot i que les persones de més de 65 anys continuen essent especialment vulnerables en determinats fraus, com les inversions falses, les estafes del familiar fals i les suplantacions bancàries.

El pla, dotat d'entrada amb 1,8 milions d'euros, neix amb uns objectius principals: agilitar la detecció dels fraus, millorar les investigacions i facilitar una resposta més ràpida a les noves modalitats delictives. Diuen que es millorarà la coordinació entre l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i els Mossos d’Esquadra, com també l’intercanvi d’informació amb entitats bancàries, operadores de telefonia mòbil i plataformes de compra i venda en línia. Caballero ha dit que aquesta coordinació era imprescindible per a "identificar mesures que poden tenir un impacte positiu en les persones".

Els Mossos, per la seva banda, han creat la Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica (UCCIT) i el Grup de Ciberintel·ligència, ambdós integrats a la Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, i aquest novembre s'impulsarà la Comissaria Virtual, que permetrà de denunciar ciberestafes sense haver de moure's de casa.

[caption id="attachment_1879010" align="alignnone" width="604"] La Unitat de Ciberseguretat i Ciberdelinqüència dels Mossos (fotografia: ACN / Blanca Blay).[/caption]

Les inversions falses, les que causen més perjudicis econòmics

Les dades indiquen que les transaccions, com ara inversions falses i criptomonedes, són una de les modalitats que causen més perjudicis econòmics, tot i que no són les més nombroses. Només durant el segon trimestre del 2026 van ocasionar més de 14 milions d’euros en pèrdues. En segon lloc, hi ha les suplantacions, els càrrecs bancaris inesperats i l'enginyeria social.

El comissari Àngel Garcia Alvira explica que hi ha una estabilització dels fets, però que el perjudici econòmic ha crescut moltíssim. I això, a què es deu? Perquè el model econòmic del delicte ha canviat. "Fa anys es buscaven moltes víctimes. Avui, la intel·ligència artificial els permet d'anar a víctimes concretes. Directius, CEO, una persona important." Això permet d'afinar molt més el perfil de la víctima i treure'n tots els diners possibles. "Hi ha estafes de 400.000 euros en persones, i en algunes empreses parlem de milions d'euros", ha explicat el comissari.

La Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica manté obertes vint-i-vuit investigacions amb gairebé 2,8 milions d'euros blocats, dels quals s’han recuperat 1,25 milions.

El programari d'atacs a l'internet fosc, a punt d'activar-se

No solament ha canviat el delicte. La figura del ciberdelinqüent també i ara ja no ens hem d'imaginar que darrere les estafes hi ha grups criminals i grans infrastructures. Algú amb nocions d'intel·ligència artificial i programació pot ser capaç de crear ciberestafes, activar-les i esperar que entrin els ingressos. "Un noi de disset anys que coneix la IA té recursos de sobres per a fer allò mateix que fa un hacker a l'altra punta del món", ha dit Àngel Garcia Alvira.

A més, a l'internet fosc ja hi ha disponibles paquets de ciberestafes preparats per a activar-se. La gent només cal que descarregui les eines, una llista d'objectius, actuar i esperar que arribin els beneficis. "El programari lliure es crea per al bé, però també hi ha qui crea una eina i la posa al servei de la comunitat. Delictes de servei, se'n diu", explica Àngel Garcia Alvira.

Els delinqüents també adapten les estratègies als hàbits de la ciutadania. Els concerts multitudinaris, les vacances, els allotjaments turístics, les xarxes socials i les plataformes de compra-venda són alguns dels àmbits que aprofiten per a trobar víctimes.

Els serveis a la ciutadania: assistent digital i comissaria virtual

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya posarà en marxa un assistent basat en intel·ligència artificial, accessible a través de la web de l’Agència i de WhatsApp, que ajudarà els usuaris a identificar possibles fraus, valorar si n’han estat víctimes i rebre recomanacions de seguretat digital. Actualment, l’Agència de Ciberseguretat ja té disponible una comunitat de WhatsApp on s'informa dels riscs i les estafes a internet i de consells de ciberseguretat.

Una altra novetat serà la creació de la Comissaria Virtual dels Mossos d’Esquadra, que permetrà de denunciar en línia les ciberestafes i els fraus relacionats amb els mitjans de pagament. És previst d'activar-la al novembre i vol facilitar les denúncies per a reduir la xifra de delictes que no arriben a la policia.

Miquel Àngel Garcia Alvira i Laura Caballero, en un moment de l'atenció als mitjans.